Tram 1:

Maó - es Grau



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
9,96 km
244 m
244 m
65 m
1 m


Seguretat Dificultat
 
Aquest primer tram del Camí de Cavalls comença a la colàrsega del port de Maó i continua per carretera fins el petit nucli urbà de sa Mesquida. En aquesta tradicional cala destaca una torre de defensa costanera construïda durant la dominació britànica del segle XVIII. Des d'aquest punt ens adonarem clarament de la forta influència del vent i la sal en el paisatge.

La tramuntana deixa empremta en la vegetació del litoral, com mostra els socarrells, uns arbusts endèmics de l'illa de formes semiesfèriques amb ramificacions fortes i espinoses. Aquesta morfologia és deguda a les condicions ambientals extremes a que estan sotmesos.

A mesura que avancem pel camí, ens sorprendran cales d’una gran riquesa natural, com la del macar de Binillautí, que té una petita zona humida associada. La part final del camí s'endinsa per terres de cultiu que conjuntament amb els ullastres, formen el paisatge tan característic de les explotacions agràries menorquines, els llocs.

El tram acaba al començament de la platja des Grau, tot just al seu darrera hi trobem el Parc Natural de s’Albufera des Grau, zona nucli de la Reserva de Biosfera.
 
Descobreix el medi natural
Els espais protegits de Menorca
 
Menorca, declarada Reserva de Biosfera l’any 1993, té un 68% de la seva superfície terrestre protegida. Coeixisteixen fins a 10 figures de protecció diferents entre les quals destaquen el Parc Natural de s’Albufera des Grau, la Xarxa Natura 2000 i les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI). Les tres estan presents en aquest tram.
Els residus de Menorca
 
En aquest primer tram del recorregut, a la llunyania, podem observar l'àrea de gestió de residus de Milà, on es processen tots els residus que es generen a Menorca. També hi veurem, just a la vora, l'únic parc eòlic de l'illa que produeix l'1,7 % de l'energia que es consumeix a Menorca.
Les basses temporals
 
En aquest punt trobem una bassa temporal, un ecosistema molt especial propi del Mediterrani que es caracteritza per tenir dues fases: una de sequera i un altra d'inundació. Aquest fet tant singular dóna lloc a l'existència de plantes adaptades a aquest règim i provoca una gran diversitat i singularitat florística.
Plantes úniques al món
 
L’Apium bermejoi, una de les plantes més amenaçades d’Europa, només creix a la zona nord de Menorca. A cap lloc més arreu del món. Difícil de veure però fàcil de trepitjar. Per aquest motiu és tant important procurar no sortir dels camins assenyalats. A més de l’Apium bermejoi en aquest tram trobem altres plantes úniques al món, com ara una petit veça (Vicia bifoliolata) i dos petits arbust (Daphne rodriguezii i Cneorum tricoccon). Ens trobem, doncs, en una zona d’un valor excepcional.
La geologia del nord-est de Menorca
 
Les roques d'aquesta zona pertanyen al període Carbonífer i tenen més de 300 milions d'anys. Són roques de l'era Paleozòica (o Primaria) formades per sedimentació en el fons marí mentre bona part de la superfície emergida de la Terra s'agrupava en un únic continent anomenat Pangea.
Una primavera espectacular
 
Amb la primavera, les flors del bruc mascle (Erica arborea), la murta (Myrtus communis) i de les estepes (Cistus salviifolius) tenyeixen de blanc les marines litorals d'aquesta zona. Una explosió espectacular que contrasta amb el color apagat de l'estiu, quan les plantes per poder suportar la calor entren en una mena de letargia tot esperant les primeres pluges de la tardor.
Les marines, els boscos de Menorca
 
No totes les marines litorals són iguals. N'hi ha de molts tipus en funció de quines són les espècies que dominen. En aquesta zona les principals són les marines de bruc mascle i estepes a les zones més exposades, i les marines de murta i vidalba que trobem sobretot a les fondalades i zones de sòls humits.
El so de la natura
 
La fauna que trobarem en aquest tram està dominada per espècies de petits ocells passeriformes que fan servir les marines per alimentar-se i reproduir-se. Malgrat ser força abundants, algunes d’aquestes espècies, com el busqueret coallarga (Sylvia undata), les podreu escoltar cantar però difícilment les podreu veure. Són molt tímides. També escoltarem el cant del tallarol de cap negre (Sylvia melanocephala), el vitrac (Saxicola torquata) i els crits dels gavinots (Larus michahellis).
 
 
 
 
 
 
 
Maó - es Grau
 
Aquest primer tram del Camí de Cavalls comença a la colàrsega del port de Maó i continua per carretera fins el petit nucli urbà de sa Mesquida. En aquesta tradicional cala destaca una torre de defensa costanera construïda durant la dominació britànica del segle XVIII. Des d'aquest punt ens adonarem clarament de la forta influència del vent i la sal en el paisatge.
Cala Mesquida
 
Cala Mesquida és una platja espaiosa, d’arena blanca i aigües transparents, emmarcada per una torre de defensa construïda pels britànics al segle XVIII i pel penyal des Pa Gros, de 68 metres d’alçada. La proximitat de Maó i la presència del nucli de cases d’estiueig de Sa Mesquida, la converteixen en una de les platges preferides dels maonesos.
Port de Maó
 
Amb més de 5 km de longitud, el port de Maó és un dels ports naturals més grans del món, i les seves condicions han despertat l’admiració dels navegants des de l’antiguitat. Assentada dalt dels penya-segats, la ciutat antiga de Maó contempla orgullosa aquest paisatge, contribuint a crear una de les postals amb més encant de Menorca.
El misteri de Binillautí
 
La cala de Binillautí és una platja de còdols (macs a Menorca), situada en una zona de gran valor natural. Es tracta d’un lloc solitari i de bellesa austera, que compta amb una zona humida associada. Una barraca aixecada arran de mar completa aquest paratge singular.
Els espais protegits de Menorca
 
Menorca, declarada Reserva de Biosfera l’any 1993, té un 68% de la seva superfície terrestre protegida. Coeixisteixen fins a 10 figures de protecció diferents entre les quals destaquen el Parc Natural de s’Albufera des Grau, la Xarxa Natura 2000 i les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI). Les tres estan presents en aquest tram.
Els residus de Menorca
 
En aquest primer tram del recorregut, a la llunyania, podem observar l'àrea de gestió de residus de Milà, on es processen tots els residus que es generen a Menorca. També hi veurem, just a la vora, l'únic parc eòlic de l'illa que produeix l'1,7 % de l'energia que es consumeix a Menorca.
Les basses temporals
 
En aquest punt trobem una bassa temporal, un ecosistema molt especial propi del Mediterrani que es caracteritza per tenir dues fases: una de sequera i un altra d'inundació. Aquest fet tant singular dóna lloc a l'existència de plantes adaptades a aquest règim i provoca una gran diversitat i singularitat florística.
Plantes úniques al món
 
L’Apium bermejoi, una de les plantes més amenaçades d’Europa, només creix a la zona nord de Menorca. A cap lloc més arreu del món. Difícil de veure però fàcil de trepitjar. Per aquest motiu és tant important procurar no sortir dels camins assenyalats. A més de l’Apium bermejoi en aquest tram trobem altres plantes úniques al món, com ara una petit veça (Vicia bifoliolata) i dos petits arbust (Daphne rodriguezii i Cneorum tricoccon). Ens trobem, doncs, en una zona d’un valor excepcional.
La geologia del nord-est de Menorca
 
Les roques d'aquesta zona pertanyen al període Carbonífer i tenen més de 300 milions d'anys. Són roques de l'era Paleozòica (o Primaria) formades per sedimentació en el fons marí mentre bona part de la superfície emergida de la Terra s'agrupava en un únic continent anomenat Pangea.
Una primavera espectacular
 
Amb la primavera, les flors del bruc mascle (Erica arborea), la murta (Myrtus communis) i de les estepes (Cistus salviifolius) tenyeixen de blanc les marines litorals d'aquesta zona. Una explosió espectacular que contrasta amb el color apagat de l'estiu, quan les plantes per poder suportar la calor entren en una mena de letargia tot esperant les primeres pluges de la tardor.
Les marines, els boscos de Menorca
 
No totes les marines litorals són iguals. N'hi ha de molts tipus en funció de quines són les espècies que dominen. En aquesta zona les principals són les marines de bruc mascle i estepes a les zones més exposades, i les marines de murta i vidalba que trobem sobretot a les fondalades i zones de sòls humits.
El so de la natura
 
La fauna que trobarem en aquest tram està dominada per espècies de petits ocells passeriformes que fan servir les marines per alimentar-se i reproduir-se. Malgrat ser força abundants, algunes d’aquestes espècies, com el busqueret coallarga (Sylvia undata), les podreu escoltar cantar però difícilment les podreu veure. Són molt tímides. També escoltarem el cant del tallarol de cap negre (Sylvia melanocephala), el vitrac (Saxicola torquata) i els crits dels gavinots (Larus michahellis).
La torre de sa Mesquida
 
Construïda l'any 1799 durant la segona dominació anglesa (1798-1802) forma part d'una xarxa de torres que conformen un sistema defensiu del litoral de l'illa que es va posar en pràctica un cop enderrocats els castells de Sant Felip (es Castell) i de Sant Antoni (Fornells). L'arrebossat original, de calç i arena, encara es conserva parcialment a la cara nord.
Trinxeres i blocaus, vestigis de la Guerra Civil
 
Durant tot el camí trobarem multitud de vestigis de la Guerra Civil Espanyola. Trinxeres i blocaus defensaven moltes cales menorquines de possibles desembarcaments de les tropes de Franco. Menorca va ser un dels darrers bastions de l'exèrcit republicà, i no fou fins a la darrera envestida militar, entre el 8 i el 9 de febrer de 1939, que l’exèrcit franquista prengué possessió de l'illa.
Casetes de vorera, reflex d'una tradició
 
Aquestes casetes de vorera, localitzades a l'anomenat illot de Sa Mesquida, foren construïdes als anys 40 del segle XX. Durant el camí trobarem multitud d'aquestes casetes, que són reflex d'una tradició molt pròpia de Menorca de passar vegues devora el mar.
El desembarcament de sa Mesquida
 
El 19 d'agost de 1781 desembarcà en aquesta platja una tropa de 8.000 homes de l'exèrcit franc-espanyol, dirigits pel duc de Crillon. Ràpidament, prengueren l'arenal i bona part de l'illa, i les tropes angleses es veieren obligades a refugiar-se al castell de Sant Felip, on van resistir fins al 6 de gener de 1782.
El port de Maó
 
El segle XVIII fou convuls per a Menorca. La importància estratègica de l’illa i del port de Maó despertà l’interès de les potències europees, i Menorca passà a mans de britànics, francesos i espanyols en diferents moments. El domini britànic durant aquest segle fou especialment rellevant, ja que comportà una època de gran progrés i expansió econòmica, sobretot a Maó. El llegat de la Menorca britànica encara és ben viu avui dia.
La historia de Menorca al tram
La torre de sa Mesquida
 
Construïda l'any 1799 durant la segona dominació anglesa (1798-1802) forma part d'una xarxa de torres que conformen un sistema defensiu del litoral de l'illa que es va posar en pràctica un cop enderrocats els castells de Sant Felip (es Castell) i de Sant Antoni (Fornells). L'arrebossat original, de calç i arena, encara es conserva parcialment a la cara nord.
Trinxeres i blocaus, vestigis de la Guerra Civil
 
Durant tot el camí trobarem multitud de vestigis de la Guerra Civil Espanyola. Trinxeres i blocaus defensaven moltes cales menorquines de possibles desembarcaments de les tropes de Franco. Menorca va ser un dels darrers bastions de l'exèrcit republicà, i no fou fins a la darrera envestida militar, entre el 8 i el 9 de febrer de 1939, que l’exèrcit franquista prengué possessió de l'illa.
Casetes de vorera, reflex d'una tradició
 
Aquestes casetes de vorera, localitzades a l'anomenat illot de Sa Mesquida, foren construïdes als anys 40 del segle XX. Durant el camí trobarem multitud d'aquestes casetes, que són reflex d'una tradició molt pròpia de Menorca de passar vegues devora el mar.
El desembarcament de sa Mesquida
 
El 19 d'agost de 1781 desembarcà en aquesta platja una tropa de 8.000 homes de l'exèrcit franc-espanyol, dirigits pel duc de Crillon. Ràpidament, prengueren l'arenal i bona part de l'illa, i les tropes angleses es veieren obligades a refugiar-se al castell de Sant Felip, on van resistir fins al 6 de gener de 1782.
El port de Maó
 
El segle XVIII fou convuls per a Menorca. La importància estratègica de l’illa i del port de Maó despertà l’interès de les potències europees, i Menorca passà a mans de britànics, francesos i espanyols en diferents moments. El domini britànic durant aquest segle fou especialment rellevant, ja que comportà una època de gran progrés i expansió econòmica, sobretot a Maó. El llegat de la Menorca britànica encara és ben viu avui dia.
 
Que em trobare en aquest tram...
Cala Mesquida
 
Cala Mesquida és una platja espaiosa, d’arena blanca i aigües transparents, emmarcada per una torre de defensa construïda pels britànics al segle XVIII i pel penyal des Pa Gros, de 68 metres d’alçada. La proximitat de Maó i la presència del nucli de cases d’estiueig de Sa Mesquida, la converteixen en una de les platges preferides dels maonesos.
Port de Maó
 
Amb més de 5 km de longitud, el port de Maó és un dels ports naturals més grans del món, i les seves condicions han despertat l’admiració dels navegants des de l’antiguitat. Assentada dalt dels penya-segats, la ciutat antiga de Maó contempla orgullosa aquest paisatge, contribuint a crear una de les postals amb més encant de Menorca.
El misteri de Binillautí
 
La cala de Binillautí és una platja de còdols (macs a Menorca), situada en una zona de gran valor natural. Es tracta d’un lloc solitari i de bellesa austera, que compta amb una zona humida associada. Una barraca aixecada arran de mar completa aquest paratge singular.
 
Descarrega’t la ruta

#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es