Tram 5:

Cala Tirant - Binimel·là



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
9,48 km
235 m
239 m
47 m
1 m


Seguretat Dificultat
 
Aquesta ruta travessa una de les zones més ben conservades del litoral. Tota l'àrea ha estat declarada per la Unió Europeacom a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA). En aquest tram, d'una notable riquesa geològica, tindrem l'oportunitat de descobrir diferents paratges naturals amb una gran biodiversitat. Entre la varietat de vegetació que ens trobarem pel camí, tornarem a destacar per la seva peculiaritat els socarrells. Aquests arbusts endèmics es caracteritzen per la seva adaptació a les dures condicions ambientals que provoca el fort vent del nord a la zona.

A les platges de Tirant, Cavalleria i Binimel·là, podrem observar-hi sistemes dunars, on creixen importants comunitats vegetals. A més, pel que fa a l'ornitologia, aquest tram és de gran interès, ja que en aquesta zona habiten la major part de les espècies reproductores de l'illa, entre elles l’àguila peixatera.

A poca distància d'aquesta ruta podrem visitar el jaciment arqueològic de la ciutat romana de Sanicera, situat al voltant del port de Sanitja. Un altre indret proper d'interès és la península de Cavalleria, sobre els seus imponents penya-segats es troba el far de Cavalleria, des d'on tindrem una privilegiada vista del mar i de tota aquesta zona de Tramuntana.
 
Descobreix el medi natural
Les roques més antigues de Menorca
 
A l’entorn de cala Tirant afloren segurament els sediments geològics més antics de Menorca. Seguint el Camí de Cavalls es poden observar amb facilitat al passar pel Macar Petit, la punta de sa Talaieta i el Macar Gran. Es tracta de capes paral·leles i fortament plegades de llosella i gresos del període Devonià Inferior; poden tenir uns 400 milions d’anys.
Papallones migratòries
 
Les aus no són els únics animals voladors que realitzen migracions periòdiques entre les illes i el continent. També s’ha pogut comprovar que diverses espècies de papallones tenen tendències dispersives o migratòries. La papallona rei o macaó (Papilio machaon) de la fotografia n’és un bon exemple. Així que si en veieu alguna passejant per la costa nord pensau que potser s’està preparant per emprendre un llarg viatge.
Plantes d’arena
 
El sistema dunar de la platja de Cavalleria s’estén més d’un quilòmetre cap a l’interior. A causa del relleu de la zona es combinen superfícies arenoses i promontoris de roca, fet que incrementa la seva diversitat vegetal. Així s’hi troben representades la majoria de plantes d’arenal entremesclades amb diversos endemismes litorals com el de la imatge, la motxa (Ononis crispa), una planta exclusiva de Menorca i Cabrera.
Un desert florit
 
L’entorn de la cala de Binimel·là és un dels millors llocs de l’illa per comprovar la duresa i l’aspresa de les condicions del litoral de Tramuntana. Entremig d’un aparent desert de pedres i roca creixen multitud de plantes completament adaptades a aquests ambients. Destaquen els socarrells i, d’entre les cinc espècies de socarrell presents a Menorca, la més rara i amenaçada és aquesta, el socarrell bord (Femeniasia balearica), que només creix en tres localitats de la costa nord menorquina.
Observació d’aus
 
Des del punt de vista ornitològic, aquest tram és molt important ja que hi habiten la major part de les espècies reproductores de l’illa. Destaquen la zona humida de Binimel·là, les basses de Lluriac i el port de Sanitja per la presència d’aus de rapinya, diverses espècies d’ànedes, aus camallargues i limícoles.
 
 
 
 
 
 
 
Cala Tirant - Binimel·là
 
Aquesta ruta travessa una de les zones més ben conservades del litoral. Tota l'àrea ha estat declarada per la Unió Europeacom a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA). En aquest tram, d'una notable riquesa geològica, tindrem l'oportunitat de descobrir diferents paratges naturals amb una gran biodiversitat. Entre la varietat de vegetació que ens trobarem pel camí, tornarem a destacar per la seva peculiaritat els socarrells.
Platja de Cavalleria
 
Les platges de Cavalleria i Ferragut formen un arenal verge de grans dimensions, situat en un espai agrest i evocador. D’aigües cristal·lines i arena vermellosa, i amb un important sistema de dunes fòssils a la part de darrere, representen a la perfecció un tipus de paisatge que només trobem a la costa nord.
Cala Mica
 
Cala Mica és una platja salvatge, en forma de petxina, situada a un quilòmetre de la platja de Cavalleria, en un paratge inhòspit i poc freqüentat, que acull diversos endemismes. Enmig del paisatge, rocós i solitari, hi destaca una casa de camp (lloc) a la vora del mar.
Platja de Binimel·là
 
La platja de Binimel·là és una platja d’arena gruixuda i tonalitats daurades, que compta amb un sistema dunar a la part posterior i un torrent que hi desemboca. Situada al cor de la Reserva Marina del Nord de Menorca, la riquesa del seu fons marí la converteix en un indret ideal per fer snorkel.
Les roques més antigues de Menorca
 
A l’entorn de cala Tirant afloren segurament els sediments geològics més antics de Menorca. Seguint el Camí de Cavalls es poden observar amb facilitat al passar pel Macar Petit, la punta de sa Talaieta i el Macar Gran. Es tracta de capes paral·leles i fortament plegades de llosella i gresos del període Devonià Inferior; poden tenir uns 400 milions d’anys.
Papallones migratòries
 
Les aus no són els únics animals voladors que realitzen migracions periòdiques entre les illes i el continent. També s’ha pogut comprovar que diverses espècies de papallones tenen tendències dispersives o migratòries. La papallona rei o macaó (Papilio machaon) de la fotografia n’és un bon exemple. Així que si en veieu alguna passejant per la costa nord pensau que potser s’està preparant per emprendre un llarg viatge.
Plantes d’arena
 
El sistema dunar de la platja de Cavalleria s’estén més d’un quilòmetre cap a l’interior. A causa del relleu de la zona es combinen superfícies arenoses i promontoris de roca, fet que incrementa la seva diversitat vegetal. Així s’hi troben representades la majoria de plantes d’arenal entremesclades amb diversos endemismes litorals com el de la imatge, la motxa (Ononis crispa), una planta exclusiva de Menorca i Cabrera.
Un desert florit
 
L’entorn de la cala de Binimel·là és un dels millors llocs de l’illa per comprovar la duresa i l’aspresa de les condicions del litoral de Tramuntana. Entremig d’un aparent desert de pedres i roca creixen multitud de plantes completament adaptades a aquests ambients. Destaquen els socarrells i, d’entre les cinc espècies de socarrell presents a Menorca, la més rara i amenaçada és aquesta, el socarrell bord (Femeniasia balearica), que només creix en tres localitats de la costa nord menorquina.
Observació d’aus
 
Des del punt de vista ornitològic, aquest tram és molt important ja que hi habiten la major part de les espècies reproductores de l’illa. Destaquen la zona humida de Binimel·là, les basses de Lluriac i el port de Sanitja per la presència d’aus de rapinya, diverses espècies d’ànedes, aus camallargues i limícoles.
La Menorca romana
 
La ciutat romana de Sanisera estava situada al port de Sanitja, un dels refugis més segurs de la costa nord de l’illa. Menorca passà a formar part de l'imperi Romà amb la conquesta de les Balears per part de Quint Cecili Metel, l’any 123 aC, que l’anomenà Balearis Minor o Minorica. Segons Plini el Vell, la Menorca d’aquella època comptava amb tres ciutats: Mago (Maó), Iamo (Ciutadella) i Sanisera (Sanitja), al nord de l'illa.
Sanisera, de campament a urbs
 
L’origen de la ciutat de Sanisera fou un campament militar, construït per aprofitar el port natural de la zona, entre el 123 i el 45 aC. Aquest establiment estava ubicat a la vorera est del port de Sanitja, i fou usat fins a l'antiguitat tardana. La seva època d'apogeu fou durant el període comprès entre el 123 aC i el segle III dC.
Far de Cavalleria
 
El far de Cavalleria està situat al punt més septentrional de l’illa, damunt els impressionants penya-segats del cap de Cavalleria. Es va inaugurar l’any 1857, i fou el primer far que es construí a la costa nord de Menorca. Tot i que la seva posada en marxa va suposar un descens considerable dels naufragis en aquesta costa, a principis del segle XX encara fou necessària la construcció dels fars de Punta Nati i Favàritx.
La historia de Menorca al tram
La Menorca romana
 
La ciutat romana de Sanisera estava situada al port de Sanitja, un dels refugis més segurs de la costa nord de l’illa. Menorca passà a formar part de l'imperi Romà amb la conquesta de les Balears per part de Quint Cecili Metel, l’any 123 aC, que l’anomenà Balearis Minor o Minorica. Segons Plini el Vell, la Menorca d’aquella època comptava amb tres ciutats: Mago (Maó), Iamo (Ciutadella) i Sanisera (Sanitja), al nord de l'illa.
Sanisera, de campament a urbs
 
L’origen de la ciutat de Sanisera fou un campament militar, construït per aprofitar el port natural de la zona, entre el 123 i el 45 aC. Aquest establiment estava ubicat a la vorera est del port de Sanitja, i fou usat fins a l'antiguitat tardana. La seva època d'apogeu fou durant el període comprès entre el 123 aC i el segle III dC.
Far de Cavalleria
 
El far de Cavalleria està situat al punt més septentrional de l’illa, damunt els impressionants penya-segats del cap de Cavalleria. Es va inaugurar l’any 1857, i fou el primer far que es construí a la costa nord de Menorca. Tot i que la seva posada en marxa va suposar un descens considerable dels naufragis en aquesta costa, a principis del segle XX encara fou necessària la construcció dels fars de Punta Nati i Favàritx.
 
Que em trobare en aquest tram...
Platja de Cavalleria
 
Les platges de Cavalleria i Ferragut formen un arenal verge de grans dimensions, situat en un espai agrest i evocador. D’aigües cristal·lines i arena vermellosa, i amb un important sistema de dunes fòssils a la part de darrere, representen a la perfecció un tipus de paisatge que només trobem a la costa nord.
Cala Mica
 
Cala Mica és una platja salvatge, en forma de petxina, situada a un quilòmetre de la platja de Cavalleria, en un paratge inhòspit i poc freqüentat, que acull diversos endemismes. Enmig del paisatge, rocós i solitari, hi destaca una casa de camp (lloc) a la vora del mar.
Platja de Binimel·là
 
La platja de Binimel·là és una platja d’arena gruixuda i tonalitats daurades, que compta amb un sistema dunar a la part posterior i un torrent que hi desemboca. Situada al cor de la Reserva Marina del Nord de Menorca, la riquesa del seu fons marí la converteix en un indret ideal per fer snorkel.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es