Tram 7:

Els Alocs - Algaiarens



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
9,61 km
304 m
306 m
81 m
3 m


Seguretat Dificultat
 
El camí comença abandonant el macar dels Alocs per arribar als arenals de cala Pilar i Alfurí, espais al voltant dels quals es localitzen grans concentracions d'endemismes vegetals.

L’aigua transparent d’un color blau intens i el contrast vermellós de les roques amb el groguenc de l’arena, fa evident que ens trobem davant d’un dels paisatges que més identifica la costa nord.

Seguint el recorregut ens anirem trobant amb grans extensions de bosc, així com una gran diversitat d'espècies d'arbusts.

Avançant per la línea de la costa, l’inconfusible aroma de la vegetació salabrosa de la zona ens farà adonar de la nostra arribada al Pla de Mar. En aquest punt el camí s’endinsa fins arribar a la Vall, un paratge dunar a través del qual arribarem a cala d’Algaiarens.
 
Descobreix el medi natural
L’arena escaladora
 
El contrast de colors de la cala del Pilar resulta certament espectacular: el blau de la mar, el vermell de les roques i la terra, el taronja de l’arena i el verd de la vegetació arbustiva. Es tracta d’una cala totalment orientada al nord, fet que provoca una gran incidència del vent de tramuntana. La vegetació no gosa créixer en alçada i agafa formes aerodinàmiques amb multitud de plantes endèmiques com els socarrells. L’arena és empesa pendent amunt i terra endins, formant el que es diu una duna remuntant i un mantell que cobreix la superfície dels boscos de pins i alzines de l’interior.
Roca de mals auguris
 
Amb una alçada de més de 100 m, color vermellós i unes formes agrestes, aquest penya-segat sembla que té un nom prou adequat: punta de l’Anticrist. Es tracta d’una mola de roca del període Permotrias, fortament erosionada pel vent, que es presenta com a preludi del territori que queda més a l’interior: la Muntanya Mala. Aquest nom fa referència a un terreny abrupte, amb una vegetació de brucs molt densa, pràcticament intransitable. El Camí de Cavalls voreja aquesta zona fins a la Vall d’Algaiarens.
L’alzina d’Alfurí de Dalt
 
El lloc d’Alfurí de Dalt alberga una grata sorpresa: una alzina (Quercus ilex) monumental amb 400 anys d’història. Aquesta alzina forma part d’un bosquet d’alzines centenàries que s’ha desenvolupat amb força malgrat créixer en un sòl arenós. És un dels 16 arbres singulars que hi ha catalogats a Menorca. En total, a les Illes Balears n’hi ha 75.
La miloca i l’àguila peixatera
 
El tram que separa la Muntanya Mala del Cap Gros, límit occidental de la Reserva Marina del Nord de Menorca, és un dels refugis d’aus més valuosos, i acull espècies com la miloca (Neophron percnopterus), l’únic voltor que tenim a Menorca, o l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), qualificada com a vulnerable en el catàleg estatal d’espècies vulnerables.
Cant del reietó cellablanca
 
En un tram d’aquesta etapa que discorre entre alzines, si es para atenció, es pot escoltar el cant del reietó cellablanca (Regulus igniacapilla). Amb un pes que difícilment supera els 5 grams, el reietó cellablanca és l’ocell més petit d’Europa. És una au migratòria, que acostuma a cobrir el trajecte del sud d’Europa al nord d’Àfrica.
 
 
 
 
 
 
 
Els Alocs - Algaiarens
 
El camí comença abandonant el macar dels Alocs per arribar als arenals de cala Pilar i Alfurí, espais al voltant dels quals es localitzen grans concentracions d'endemismes vegetals. L’aigua transparent d’un color blau intens i el contrast vermellós de les roques amb el groguenc de l’arena, fa evident que ens trobem davant d’un dels paisatges que més identifica la costa nord.
Platja es Alocs
 
Es Alocs és una platja pedregosa i d’aigües transparents, situada en un indret verge i salvatge. A la zona hi abunden els alocs, un arbust propi de la costa mediterrània que dóna nom a la cala. En un dels extrems, hi trobem una barraca de pescadors i un petit embarcador.
Cala Pilar
 
La Cala Pilar és una platja verge i de difícil accés, situada en un marc natural espectacular, que es caracteritza per l’arena de tonalitats vermelloses i daurades, les aigües transparents i la presència de roques argiloses. Compta amb un sistema dunar i un bosc a la part posterior, i està situada dins la finca d’Alfurí de Dalt, que acull un important patrimoni natural i etnològic.
Platges d’Algaiarens o La Vall
 
Les platges d’Algaiarens, o de La Vall, són un conjunt de dues platges verges, d’arena blanca i aigües transparents, situades en un entorn incomparable i d’alt valor natural, declarat Àrea Natural d’Especial Interès. La part posterior acull un sistema dunar i una petita zona humida.
L’arena escaladora
 
El contrast de colors de la cala del Pilar resulta certament espectacular: el blau de la mar, el vermell de les roques i la terra, el taronja de l’arena i el verd de la vegetació arbustiva. Es tracta d’una cala totalment orientada al nord, fet que provoca una gran incidència del vent de tramuntana. La vegetació no gosa créixer en alçada i agafa formes aerodinàmiques amb multitud de plantes endèmiques com els socarrells. L’arena és empesa pendent amunt i terra endins, formant el que es diu una duna remuntant i un mantell que cobreix la superfície dels boscos de pins i alzines de l’interior.
Roca de mals auguris
 
Amb una alçada de més de 100 m, color vermellós i unes formes agrestes, aquest penya-segat sembla que té un nom prou adequat: punta de l’Anticrist. Es tracta d’una mola de roca del període Permotrias, fortament erosionada pel vent, que es presenta com a preludi del territori que queda més a l’interior: la Muntanya Mala. Aquest nom fa referència a un terreny abrupte, amb una vegetació de brucs molt densa, pràcticament intransitable. El Camí de Cavalls voreja aquesta zona fins a la Vall d’Algaiarens.
L’alzina d’Alfurí de Dalt
 
El lloc d’Alfurí de Dalt alberga una grata sorpresa: una alzina (Quercus ilex) monumental amb 400 anys d’història. Aquesta alzina forma part d’un bosquet d’alzines centenàries que s’ha desenvolupat amb força malgrat créixer en un sòl arenós. És un dels 16 arbres singulars que hi ha catalogats a Menorca. En total, a les Illes Balears n’hi ha 75.
La miloca i l’àguila peixatera
 
El tram que separa la Muntanya Mala del Cap Gros, límit occidental de la Reserva Marina del Nord de Menorca, és un dels refugis d’aus més valuosos, i acull espècies com la miloca (Neophron percnopterus), l’únic voltor que tenim a Menorca, o l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), qualificada com a vulnerable en el catàleg estatal d’espècies vulnerables.
Cant del reietó cellablanca
 
En un tram d’aquesta etapa que discorre entre alzines, si es para atenció, es pot escoltar el cant del reietó cellablanca (Regulus igniacapilla). Amb un pes que difícilment supera els 5 grams, el reietó cellablanca és l’ocell més petit d’Europa. És una au migratòria, que acostuma a cobrir el trajecte del sud d’Europa al nord d’Àfrica.
De la Menorca musulmana al paradís
 
Algaiarens és una explotació agrària que ja funcionava durant l'època musulmana de l'illa (903-1287). Un dels darrers governadors d'aquella època, Said ibn Hakam, ens deixa poesies i textos escrits sobre Menorca com el següent: “Menorca és excel·lent i les seves gents són honrades (...). Déu sap que l'estim, a ella i als seus habitants, amb un amor melangiós de qui enyora la unió amorosa. Si jo fos porter d'una de les portes del Paradís, diria: Entrau, oh gents de Menorca, i instal·lau-vos a la part més alta”.
L’agricultura a Menorca
 
Al llarg del camí, trobarem diversos elements, com pous i barraques, que ens parlen de l’especificitat de l’agricultura menorquina, orientada principalment a la producció de farratges de secà per a la ramaderia, per a la posterior producció de llet i formatge, la principal font d’ingressos de la majoria d’explotacions agrícoles (llocs) de Menorca.
La Guerra Civil i la postguerra a Menorca
 
Els blocaus d’Algaiarens ens recorden que la Guerra Civil va finalitzar a Menorca el febrer de 1939, quan es va pactar la rendició de l'illa, i molts menorquins fugiren amb el vaixell Carmen Picó i el creuer militar Devonshire des del port de Maó. Durant els primers anys del franquisme es produeix la repressió contra els vençuts: alguns són jutjats i executats, i molts empresonats durant anys.
La historia de Menorca al tram
De la Menorca musulmana al paradís
 
Algaiarens és una explotació agrària que ja funcionava durant l'època musulmana de l'illa (903-1287). Un dels darrers governadors d'aquella època, Said ibn Hakam, ens deixa poesies i textos escrits sobre Menorca com el següent: “Menorca és excel·lent i les seves gents són honrades (...). Déu sap que l'estim, a ella i als seus habitants, amb un amor melangiós de qui enyora la unió amorosa. Si jo fos porter d'una de les portes del Paradís, diria: Entrau, oh gents de Menorca, i instal·lau-vos a la part més alta”.
L’agricultura a Menorca
 
Al llarg del camí, trobarem diversos elements, com pous i barraques, que ens parlen de l’especificitat de l’agricultura menorquina, orientada principalment a la producció de farratges de secà per a la ramaderia, per a la posterior producció de llet i formatge, la principal font d’ingressos de la majoria d’explotacions agrícoles (llocs) de Menorca.
La Guerra Civil i la postguerra a Menorca
 
Els blocaus d’Algaiarens ens recorden que la Guerra Civil va finalitzar a Menorca el febrer de 1939, quan es va pactar la rendició de l'illa, i molts menorquins fugiren amb el vaixell Carmen Picó i el creuer militar Devonshire des del port de Maó. Durant els primers anys del franquisme es produeix la repressió contra els vençuts: alguns són jutjats i executats, i molts empresonats durant anys.
 
Que em trobare en aquest tram...
Platja es Alocs
 
Es Alocs és una platja pedregosa i d’aigües transparents, situada en un indret verge i salvatge. A la zona hi abunden els alocs, un arbust propi de la costa mediterrània que dóna nom a la cala. En un dels extrems, hi trobem una barraca de pescadors i un petit embarcador.
Cala Pilar
 
La Cala Pilar és una platja verge i de difícil accés, situada en un marc natural espectacular, que es caracteritza per l’arena de tonalitats vermelloses i daurades, les aigües transparents i la presència de roques argiloses. Compta amb un sistema dunar i un bosc a la part posterior, i està situada dins la finca d’Alfurí de Dalt, que acull un important patrimoni natural i etnològic.
Platges d’Algaiarens o La Vall
 
Les platges d’Algaiarens, o de La Vall, són un conjunt de dues platges verges, d’arena blanca i aigües transparents, situades en un entorn incomparable i d’alt valor natural, declarat Àrea Natural d’Especial Interès. La part posterior acull un sistema dunar i una petita zona humida.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es