Tram 9:

Cala Morell - Punta Nati



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
6,96 km
128 m
135 m
106 m
28 m


Seguretat Dificultat
 
Estem al davant d'un tram del Camí de Cavalls, que es caracteritza per transcórrer per un paisatge modelat per la forta influència del vent de tramuntana.
Es tracta d’un territori pla a excepció de la franja de cala Morell, on el barranc interromp la continuïtat del terreny. En els roqueters que ens trobem en el camí observarem una vegetació molt baixa, bàsicament formada per plantes herbàcies.

A la zona de punta Nati sobresurt un far històric, construït durant el segle passat amb la finalitat d’evitar els nombrosos naufragis esdevinguts a causa dels forts temporals que castiguen aquesta zona de la costa.

Durant aquest trajecte, apreciarem l'originalitat que ofereixen les diferents construccions tradicionals al paisatge rural. Les més representatives són les interminables fileres de paret seca, així com les barraques o els ponts de bens o de bestiar, on el ramat es refugia de les inclemències del temps.
 
Descobreix el medi natural
L’aritja balear
 
La vida no resulta fàcil per a les plantes en aquesta costa tan rocallosa, malmesa pel sol i el vent. Les adaptacions vegetals per sobreviure-hi són diverses i enginyoses. L’aritja balear (Smilax aspera var. balearica) és una varietat de l’aritja que solem trobar com a planta enfiladissa per ullastrars i alzinars, però que pràcticament ha perdut les fulles, ha engruixit la seva tija i ha agafat forma de socarrell o coixinet de monja. Així sí que pot viure a la costa nord de Ciutadella.
Els socarrells
 
El litoral rocós de Menorca és especialment important tant des del punt de vista paisatgístic com biològic, ja que alberga una vegetació molt rica en endemismes. Cal destacar les espècies arbustives amb forma de coixinet espinós o socarrells. A l’illa hi ha, de fet, sis espècies diferents de socarrells, tots endèmics, que han adoptat aquesta forma en un procés d’evolució adaptativa a les condicions ambientals adverses.
La camamil·la
 
En aquesta zona del nord de Menorca podem trobar espècies endèmiques com el romaní, el bruc, el xipell o la popular camamil·la de Maó, de muntanya o herba de Sant Joan (Santolina chamaecyyparissus subs. magonica), planta tradicionalment molt apreciada per les seves propietats medicinals. Floreix al final de la primavera i principi de l’estiu.
 
 
 
 
 
 
 
Cala Morell - Punta Nati
 
Estem al davant d'un tram del Camí de Cavalls, que es caracteritza per transcórrer per un paisatge modelat per la forta influència del vent de tramuntana. Es tracta d’un territori pla a excepció de la franja de cala Morell, on el barranc interromp la continuïtat del terreny. En els roqueters que ens trobem en el camí observarem una vegetació molt baixa, bàsicament formada per plantes herbàcies.
Codolar de Torrenova
 
Enmig d’un paisatge agrest i dramàtic, trobem el codolar de Torrenova, una cala que acaba en una platja de còdols, envoltada de penya-segats d’uns 40 metres d’alçària. Un monument en forma de creu, recorda els més de cent morts del naufragi del vapor Général Chanzy, ocorregut l’any 1910 davant d’aquest punt.
Calespous
 
Calespous és una estreta entrada de mar, amb talús de roques, envoltada de penya-segats sense vegetació i de difícil accés. Juntament amb la seva veïna, Calesmorts, és l’única cala que trobem als voltants de Punta Nati, un dels punts de més perillositat per a la navegació marítima a Menorca.
Bufador de Sa Torre Vella
 
El bufador de Sa Torre Vella és un impressionant forat a la roca de 38 metres de profunditat. Es tracta d’una cavitat propera a la mar, per on hi puja un corrent d’aire, i segons la força i la direcció de les onades hi surten esquitxos d’aigua. Alerta de no caure, perquè no es veu fins que no hi som damunt!
L’aritja balear
 
La vida no resulta fàcil per a les plantes en aquesta costa tan rocallosa, malmesa pel sol i el vent. Les adaptacions vegetals per sobreviure-hi són diverses i enginyoses. L’aritja balear (Smilax aspera var. balearica) és una varietat de l’aritja que solem trobar com a planta enfiladissa per ullastrars i alzinars, però que pràcticament ha perdut les fulles, ha engruixit la seva tija i ha agafat forma de socarrell o coixinet de monja. Així sí que pot viure a la costa nord de Ciutadella.
Els socarrells
 
El litoral rocós de Menorca és especialment important tant des del punt de vista paisatgístic com biològic, ja que alberga una vegetació molt rica en endemismes. Cal destacar les espècies arbustives amb forma de coixinet espinós o socarrells. A l’illa hi ha, de fet, sis espècies diferents de socarrells, tots endèmics, que han adoptat aquesta forma en un procés d’evolució adaptativa a les condicions ambientals adverses.
La camamil·la
 
En aquesta zona del nord de Menorca podem trobar espècies endèmiques com el romaní, el bruc, el xipell o la popular camamil·la de Maó, de muntanya o herba de Sant Joan (Santolina chamaecyyparissus subs. magonica), planta tradicionalment molt apreciada per les seves propietats medicinals. Floreix al final de la primavera i principi de l’estiu.
Far de Punta Nati
 
El far de Ppunta Nati es va construir l’any 1912, amb l’objectiu d’evitar els nombrosos naufragis que des de feia segles tenien lloc en aquest punt de la costa, a causa dels forts corrents marins i de les freqüents tramuntanades. Situat enmig d’un paisatge inhòspit i damunt un penya-segat impressionant, el far de Punta Nati és una visita ineludible.
Naufragi del Général Chanzy
 
El naufragi del vapor Général Chanzy, ocorregut l’any 1910 en aquest punt de la costa, fou l’impuls definitiu per a la construcció del far de punta Nati. El vaixell francès cobria la ruta Marsella-Argel i la matinada del 10 de febrer es va estimbar contra els penya-segats, enmig d’un gran temporal, provocant la mort de 156 persones i deixant un únic supervivent. La tragèdia va commocionar la societat menorquina i va tenir una gran repercussió internacional.
Bateria de Punta Nati
 
A tocar del far de punta Nati trobem una bateria militar semienterrada de la Guerra Civil, construïda per l’exèrcit republicà per al control i defensa d’aquest punt del litoral. La bateria acollia diversos obusos i nius de metralladores.
Construccions de pedra seca
 
Les construccions de pedra seca configuren el paisatge menorquí com cap altre element, i li confereixen una personalitat única. La pedra seca és una tècnica tradicional de construcció, que consisteix a fer encaixar les pedres sense cap tipus de morter. A la zona entre Ciutadella i punta Nati, trobem diverses construccions d’aquest tipus destinades a usos ramaders, com les barraques i els ponts de bestiar.
La historia de Menorca al tram
Far de Punta Nati
 
El far de Ppunta Nati es va construir l’any 1912, amb l’objectiu d’evitar els nombrosos naufragis que des de feia segles tenien lloc en aquest punt de la costa, a causa dels forts corrents marins i de les freqüents tramuntanades. Situat enmig d’un paisatge inhòspit i damunt un penya-segat impressionant, el far de Punta Nati és una visita ineludible.
Naufragi del Général Chanzy
 
El naufragi del vapor Général Chanzy, ocorregut l’any 1910 en aquest punt de la costa, fou l’impuls definitiu per a la construcció del far de punta Nati. El vaixell francès cobria la ruta Marsella-Argel i la matinada del 10 de febrer es va estimbar contra els penya-segats, enmig d’un gran temporal, provocant la mort de 156 persones i deixant un únic supervivent. La tragèdia va commocionar la societat menorquina i va tenir una gran repercussió internacional.
Bateria de Punta Nati
 
A tocar del far de punta Nati trobem una bateria militar semienterrada de la Guerra Civil, construïda per l’exèrcit republicà per al control i defensa d’aquest punt del litoral. La bateria acollia diversos obusos i nius de metralladores.
Construccions de pedra seca
 
Les construccions de pedra seca configuren el paisatge menorquí com cap altre element, i li confereixen una personalitat única. La pedra seca és una tècnica tradicional de construcció, que consisteix a fer encaixar les pedres sense cap tipus de morter. A la zona entre Ciutadella i punta Nati, trobem diverses construccions d’aquest tipus destinades a usos ramaders, com les barraques i els ponts de bestiar.
 
Que em trobare en aquest tram...
Codolar de Torrenova
 
Enmig d’un paisatge agrest i dramàtic, trobem el codolar de Torrenova, una cala que acaba en una platja de còdols, envoltada de penya-segats d’uns 40 metres d’alçària. Un monument en forma de creu, recorda els més de cent morts del naufragi del vapor Général Chanzy, ocorregut l’any 1910 davant d’aquest punt.
Calespous
 
Calespous és una estreta entrada de mar, amb talús de roques, envoltada de penya-segats sense vegetació i de difícil accés. Juntament amb la seva veïna, Calesmorts, és l’única cala que trobem als voltants de Punta Nati, un dels punts de més perillositat per a la navegació marítima a Menorca.
Bufador de Sa Torre Vella
 
El bufador de Sa Torre Vella és un impressionant forat a la roca de 38 metres de profunditat. Es tracta d’una cavitat propera a la mar, per on hi puja un corrent d’aire, i segons la força i la direcció de les onades hi surten esquitxos d’aigua. Alerta de no caure, perquè no es veu fins que no hi som damunt!
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es