Tram 10:

Punta Nati - Ciutadella



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
10,5 km
137 m
165 m
60 m
0 m


Seguretat Dificultat
 
La pedra adquireix el seu màxim protagonisme durant aquest tram, tant en el paisatge com en el ferm del camí, que és especialment rocós. Tot i aquesta particularitat, podrem realitzar aquesta ruta sense dificultat, ja que el terreny és generalment pla, tan sols es veu alterat per petits canals excavats a la roca que condueixen a la mar. Aquest fenomen es manifesta en el cap de Bajolí, on és interessant prestar atenció a la vegetació litoral que creix en els pedregars, també en els penya-segats costaners ens trobarem amb espècies especialment vistoses.

En aquest recorregut pel litoral passarem per diverses cales, com la des Corbetar, on tindrem l'oportunitat d'admirar el pont d’en Gil, un pont de roca natural format pels embats de la mar, en les immediacions del qual es troba una cova d'uns tres-cents metres de profunditat. Des d’aquest punt, i fins arribar al port de Ciutadella, el Camí de Cavalls transcorre durant 5 km. Per carreteres asfaltades que ressegueixen el litoral.
 
Descobreix el medi natural
Tàperes i cobrómbols
 
Només les plantes més ben adaptades poden sobreviure a “la Menorca seca”. Una d’elles és la taperera (Capparis spinosa), una planta de família tropical, segurament relicta d’èpoques en que la Mediterrània era més càlida. Gràcies als seus òrgans subterranis de reserva pot créixer i florir en ple estiu, quan la sequera és pronunciada, donant un to verdós al paisatge. El més preuat d’aquesta planta són les poncelles de les flors, les conegudes tàperes, i els fruits joves, els cobrómbols, que se solen conservar envinagrats.
Plantes de sal
 
En un terreny tan pobre i afectat per l’aerosol salí, només unes plantes adaptades a l’escassetat d’aigua i de nutrients, i també a l’excés de sal, poden completar el seu cicle vital. Les estratègies seguides són diverses: fulles engruixides que acumulen sal dissolta en aigua (plantes suculentes o crasses), fulles recobertes de pèls o ceres per reduir la pèrdua d’aigua, plantes capaces d’exsudar sal, etc. Entre les habituals d’aquests ambients hi ha el conegut fonoll marí (Crithmum maritimum), l’olorós donzell marí (Artemisia gallica), la salicòrnia o salsona (Sarcocornia fruticosa) o les coques de mar (Limonium spp.).
Un conill gegant
 
Nuralagus rex és el nom científic del conill gegant que va viure a Menorca fa entre 3 i 5 milions d’anys. Els fòssils d’aquest mamífer terrestre van ser trobats en una paret rocosa a Punta Nati l’any 1989. Alguns investigadors atribueixen les seves dimensions a un cas de gegantisme insular.
L’ovella menorquina
 
Els orígens d’aquesta raça, adaptada a les característiques de l’illa, estan emparentats amb els de la resta de races de llana blanca de Balears i altres illes de la Mediterrània, com ara la sarda. Tot i que és bona productora de llet, habitualment es cria per a la producció de carn, molt preuada i de qualitat consolidada.
La Menorca seca
 
Aquesta zona de la cara nord-occidental de l’illa, caracteritzada per tenir un relleu rocós i escarpat i poca vegetació, és coneguda com “la Menorca seca”. La raó cal cercar-la en l’elevada exposició al vent de tramuntana, especialment intens en els mesos d’hivern.
 
 
 
 
 
 
 
Punta Nati - Ciutadella
 
La pedra adquireix el seu màxim protagonisme durant aquest tram, tant en el paisatge com en el ferm del camí, que és especialment rocós. Tot i aquesta particularitat, podrem realitzar aquesta ruta sense dificultat, ja que el terreny és generalment pla, tan sols es veu alterat per petits canals excavats a la roca que condueixen a la mar.
Pont d’en Gil
 
El Pont d’en Gil és un espectacular arc de roca natural, format al llarg dels segles per obra dels embats de la mar, i per sota del qual poden passar-hi petites embarcacions. Situat en una zona de penya-segats, ens ofereix una de les postals més evocadores de la costa menorquina.
Calespiques
 
La urbanització de Calespiques rep el nom de les dues estretes cales del mateix nom, al final d’una de les quals hi trobem una petita platja d’arena blanca i grava, encaixada entre penya-segats. Tot i disposar d’un espai reduït, la platja disposa d’alguns serveis. Prop de la cala hi ha el bufador des Cap de Banyos, de visita recomanable, sobretot els dies de vent.
Cala en Blanes
 
Cala en Blanes és una petita cala, estreta i allargada, d’ambient turístic i familiar, situada a la urbanització Los Delfines, a tocar del nucli urbà de Ciutadella. La platja és d’arena blanca i fina, i aigües tranquil·les i poc profundes. A la part posterior, hi trobem un palmerar i un parc infantil.
Tàperes i cobrómbols
 
Només les plantes més ben adaptades poden sobreviure a “la Menorca seca”. Una d’elles és la taperera (Capparis spinosa), una planta de família tropical, segurament relicta d’èpoques en que la Mediterrània era més càlida. Gràcies als seus òrgans subterranis de reserva pot créixer i florir en ple estiu, quan la sequera és pronunciada, donant un to verdós al paisatge. El més preuat d’aquesta planta són les poncelles de les flors, les conegudes tàperes, i els fruits joves, els cobrómbols, que se solen conservar envinagrats.
Plantes de sal
 
En un terreny tan pobre i afectat per l’aerosol salí, només unes plantes adaptades a l’escassetat d’aigua i de nutrients, i també a l’excés de sal, poden completar el seu cicle vital. Les estratègies seguides són diverses: fulles engruixides que acumulen sal dissolta en aigua (plantes suculentes o crasses), fulles recobertes de pèls o ceres per reduir la pèrdua d’aigua, plantes capaces d’exsudar sal, etc. Entre les habituals d’aquests ambients hi ha el conegut fonoll marí (Crithmum maritimum), l’olorós donzell marí (Artemisia gallica), la salicòrnia o salsona (Sarcocornia fruticosa) o les coques de mar (Limonium spp.).
Un conill gegant
 
Nuralagus rex és el nom científic del conill gegant que va viure a Menorca fa entre 3 i 5 milions d’anys. Els fòssils d’aquest mamífer terrestre van ser trobats en una paret rocosa a Punta Nati l’any 1989. Alguns investigadors atribueixen les seves dimensions a un cas de gegantisme insular.
L’ovella menorquina
 
Els orígens d’aquesta raça, adaptada a les característiques de l’illa, estan emparentats amb els de la resta de races de llana blanca de Balears i altres illes de la Mediterrània, com ara la sarda. Tot i que és bona productora de llet, habitualment es cria per a la producció de carn, molt preuada i de qualitat consolidada.
La Menorca seca
 
Aquesta zona de la cara nord-occidental de l’illa, caracteritzada per tenir un relleu rocós i escarpat i poca vegetació, és coneguda com “la Menorca seca”. La raó cal cercar-la en l’elevada exposició al vent de tramuntana, especialment intens en els mesos d’hivern.
De l’antiga Iammona cartaginesa a la Ciutadella actual
 
Ciutadella és una de les ciutats més antigues de Menorca, i ja en l’època talaiòtica trobem assentaments prop del nucli actual. Coneguda com a Iammona pels cartaginesos, la ciutat passà a anomenar-se Iamo durant l’època romana i Medina Minurka durant el període de dominació musulmana. Fou a partir del 1287, amb la conquesta catalana de l’illa, que la ciutat passaria a dir-se Ciutadella.
Ciutadella, antiga capital de Menorca
 
A partir de la conquesta catalana, l’any 1287, Ciutadella esdevé la capital de l’illa i acull la Universitat General de Menorca, comparable a l'actual Consell Insular de Menorca. La ciutat mantingué l’hegemonia sobre la resta del territori insular fins al segle XVIII, quan els britànics convertiren Maó en el nou centre de poder polític i administratiu.
Les festes de Sant Joan
 
Sens dubte, les festes de Sant Joan són el moment de l’any més esperat pels ciutadellencs, que viuen amb autèntica passió aquesta celebració, que té lloc els dies 23 i 24 de juny i el diumenge immediatament anterior. L’element més destacat és la colcada, formada per un conjunt de genets que realitzen un passeig pels carrers del poble per, finalment, celebrar els caragols i el jaleo, un gran espectacle en el qual els genets fan botar els seus cavalls sobre les dues potes de darrere.
El cavall, protagonista de les festes populars
 
El cavall és el protagonista principal de les festes populars que celebren les poblacions menorquines al llarg de tot l'estiu. Els cavalls quan surten a la festa van guarnits amb flocs i flors a la cua, galteres de colors, gualdrapa, pitral i estel, i els genets o caixers porten levita i corbatí negres i camisa i calçons blancs amb guardapits, guindola i polaines.
La historia de Menorca al tram
De l’antiga Iammona cartaginesa a la Ciutadella actual
 
Ciutadella és una de les ciutats més antigues de Menorca, i ja en l’època talaiòtica trobem assentaments prop del nucli actual. Coneguda com a Iammona pels cartaginesos, la ciutat passà a anomenar-se Iamo durant l’època romana i Medina Minurka durant el període de dominació musulmana. Fou a partir del 1287, amb la conquesta catalana de l’illa, que la ciutat passaria a dir-se Ciutadella.
Ciutadella, antiga capital de Menorca
 
A partir de la conquesta catalana, l’any 1287, Ciutadella esdevé la capital de l’illa i acull la Universitat General de Menorca, comparable a l'actual Consell Insular de Menorca. La ciutat mantingué l’hegemonia sobre la resta del territori insular fins al segle XVIII, quan els britànics convertiren Maó en el nou centre de poder polític i administratiu.
Les festes de Sant Joan
 
Sens dubte, les festes de Sant Joan són el moment de l’any més esperat pels ciutadellencs, que viuen amb autèntica passió aquesta celebració, que té lloc els dies 23 i 24 de juny i el diumenge immediatament anterior. L’element més destacat és la colcada, formada per un conjunt de genets que realitzen un passeig pels carrers del poble per, finalment, celebrar els caragols i el jaleo, un gran espectacle en el qual els genets fan botar els seus cavalls sobre les dues potes de darrere.
El cavall, protagonista de les festes populars
 
El cavall és el protagonista principal de les festes populars que celebren les poblacions menorquines al llarg de tot l'estiu. Els cavalls quan surten a la festa van guarnits amb flocs i flors a la cua, galteres de colors, gualdrapa, pitral i estel, i els genets o caixers porten levita i corbatí negres i camisa i calçons blancs amb guardapits, guindola i polaines.
 
Que em trobare en aquest tram...
Pont d’en Gil
 
El Pont d’en Gil és un espectacular arc de roca natural, format al llarg dels segles per obra dels embats de la mar, i per sota del qual poden passar-hi petites embarcacions. Situat en una zona de penya-segats, ens ofereix una de les postals més evocadores de la costa menorquina.
Calespiques
 
La urbanització de Calespiques rep el nom de les dues estretes cales del mateix nom, al final d’una de les quals hi trobem una petita platja d’arena blanca i grava, encaixada entre penya-segats. Tot i disposar d’un espai reduït, la platja disposa d’alguns serveis. Prop de la cala hi ha el bufador des Cap de Banyos, de visita recomanable, sobretot els dies de vent.
Cala en Blanes
 
Cala en Blanes és una petita cala, estreta i allargada, d’ambient turístic i familiar, situada a la urbanització Los Delfines, a tocar del nucli urbà de Ciutadella. La platja és d’arena blanca i fina, i aigües tranquil·les i poc profundes. A la part posterior, hi trobem un palmerar i un parc infantil.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es