Tram 12:

Cap d'Artrutx - Cala en Turqueta



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
13,2 km
122 m
116 m
28 m
1 m


Seguretat Dificultat
 
En aquesta ruta podrem admirar la bellesa de l'extrem més occidental de la costa meridional de l'illa. El relleu pràcticament pla d’aquest recorregut ens ofereix l'oportunitat de gaudir d'un plàcid passeig a la vorera de la mar.

Una vegada haurem deixat enrere la urbanització del Son Xoriguer, anirem trobant un paisatge constituït per la combinació d'amplis roquissars i de les suaus depressions de les petites cales que es van succeint al llarg del recorregut. Es tracta d'un ambient diferenciat on potser amb una mica de sort, podem observar diverses aus aquàtiques com les que es troben a la zona humida del prat de Bellavista, proper a Son Saura.
Comprovarem també, l'estreta relació que manté la mar amb la vegetació del litoral, que com en altres etapes conviu directament amb el salobre.

Arribant a cala en Turqueta començarem a trobar boscos d'alzines, que ens acompanyaran al llarg d'uns quants trams a tots els barrancs que desemboquen al mar.

Durant la ruta podrem observar sa Talaia d’Artrutx (segle XVII), una torre de vigilància des de la qual s'alertava, segles enrere, de la presència de possibles invasors a la zona.
 
Descobreix el medi natural
Perfil pla i costa baixa
 
L’extrem més occidental de la costa sud de Menorca es caracteritza per tenir un perfil pràcticament pla i una costa baixa. El paisatge natural d’aquest tram consisteix a àmplies zones de roquissars que alternen amb depressions suaus que formen petites cales.
Prat de Bellavista
 
El Camí de Cavalls passa ben a prop del Prat de Bellavista, una maresma litoral semipermanent associada a les platges des Banyuls i Bellavista, conegudes com les platges de son Saura del Sud. Constitueix un paratge d’alt valor natural i paisatgístic per la seva rica biodiversitat i dinamisme. És un important refugi d’aus aquàtiques.
Els ullastrars
 
Els boscos propis de Menorca són l’alzinar i l’ullastrar. L’ullastrar menorquí (Ass. Prasio-Oleetum), a diferència de l’alzinar, ocupa els sòls més pobres i pedregosos, més propers a la costa i més tocats per la tramuntana. A l’ullastre l’acompanyen els aladerns (Plyllirea spp.), la mata de llentiscle (Pistacia lentiscus) i fins a tres espècies d’esparregueres (Aspargus spp.).
 
 
 
 
 
 
 
Cap d'Artrutx - Cala en Turqueta
 
En aquesta ruta podrem admirar la bellesa de l'extrem més occidental de la costa meridional de l'illa. El relleu pràcticament pla d’aquest recorregut ens ofereix l'oportunitat de gaudir d'un plàcid passeig a la vorera de la mar. Una vegada haurem deixat enrere la urbanització del Son Xoriguer, anirem trobant un paisatge constituït per la combinació d'amplis roquissars i de les suaus depressions de les petites cales que es van succeint al llarg del recorregut.
Cala en Bosch
 
Cala en Bosch és una platja d’aigües tranquil·les i arena blanca i fina, tancada entre petits penya-segats i envoltada d’un dels principals nuclis turístics de Menorca. Al costat de la platja hi trobem un petit port esportiu amb un canal d’entrada, que compta amb una àmplia oferta d’oci i restauració.
Platja de Son Xoriguer
 
Son Xoriguer és una platja formada per zones d’arena blanca i fina i parts rocoses, i està envoltada per una urbanització de xalets de poca alçada. Aquesta platja marca el final de la zona urbanitzada de Ciutadella, i l’inici d’un tram de costa poc edificat i ple de platges verges.
Son Saura del sud
 
Les platges de Son Saura del sud són un conjunt de dues platges verges, separades per una petita punta rocosa, que conformen l’arenal més ampli de la costa sud de Ciutadella. La primera, la platja des Banyul, està precedida per un pinar amb una zona de pícnic, i la segona, la platja de Bellavista, compta amb un sistema dunar i una zona humida a la part posterior.
Es Talaier
 
Es Talaier és una petita platja verge i paradisíaca, situada a uns 20 minuts caminant des de la platja de Son Saura. Està envoltada de petites formacions rocoses i les seves aigües són cristal·lines i de gran puresa. El seu nom deriva de la talaia d’Artrutx, una antiga torre de vigilància propera a la cala.
Perfil pla i costa baixa
 
L’extrem més occidental de la costa sud de Menorca es caracteritza per tenir un perfil pràcticament pla i una costa baixa. El paisatge natural d’aquest tram consisteix a àmplies zones de roquissars que alternen amb depressions suaus que formen petites cales.
Prat de Bellavista
 
El Camí de Cavalls passa ben a prop del Prat de Bellavista, una maresma litoral semipermanent associada a les platges des Banyuls i Bellavista, conegudes com les platges de son Saura del Sud. Constitueix un paratge d’alt valor natural i paisatgístic per la seva rica biodiversitat i dinamisme. És un important refugi d’aus aquàtiques.
Els ullastrars
 
Els boscos propis de Menorca són l’alzinar i l’ullastrar. L’ullastrar menorquí (Ass. Prasio-Oleetum), a diferència de l’alzinar, ocupa els sòls més pobres i pedregosos, més propers a la costa i més tocats per la tramuntana. A l’ullastre l’acompanyen els aladerns (Plyllirea spp.), la mata de llentiscle (Pistacia lentiscus) i fins a tres espècies d’esparregueres (Aspargus spp.).
El fenomen del turisme
 
A finals dels anys seixanta i setanta del segle passat, Menorca veié l’aparició de les urbanitzacions turístiques a les zones costaneres de l'illa, avui principals llocs de recepció de turistes, i l’economia de l’illa basculà ràpidament cap al sector terciari. El pla per desenvolupar la urbanització de cala en Bosch, per exemple, es va aprovar l’any 1969. Els darrers anys, l'oferta turística s'ha ampliat amb hotels rurals, agroturismes i habitatges turístics.
Blocaus de Son Saura
 
Des d'aquests blocaus els republicans havien de defensar l'illa d'un hipotètic desembarcament franquista durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Quan es produí el cop d’estat, Menorca romangué fidel al govern de la República, i no fou fins al febrer de 1939 que passà a ser controlada per l’exèrcit colpista, en el que significà un dels darrers episodis del conflicte armat.  
Talaia del cap d'Artrutx o de sa Marjal
 
Torre de defensa construïda pels espanyols durant el segle XVII, de forma cilíndrica amb una base lleugerament inclinada. Edificada amb pedra i morter, i amb arrebossat de calç i arena, actualment està mig enterrada en la runa de les construccions adossades. Vora la talaia es veu un antic cos de guàrdia, un aljub i un parell de cisternes per recollir aigua. També hi ha cases i estables, que són de construcció moderna, possiblement de principis del segle XX.
La historia de Menorca al tram
El fenomen del turisme
 
A finals dels anys seixanta i setanta del segle passat, Menorca veié l’aparició de les urbanitzacions turístiques a les zones costaneres de l'illa, avui principals llocs de recepció de turistes, i l’economia de l’illa basculà ràpidament cap al sector terciari. El pla per desenvolupar la urbanització de cala en Bosch, per exemple, es va aprovar l’any 1969. Els darrers anys, l'oferta turística s'ha ampliat amb hotels rurals, agroturismes i habitatges turístics.
Blocaus de Son Saura
 
Des d'aquests blocaus els republicans havien de defensar l'illa d'un hipotètic desembarcament franquista durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Quan es produí el cop d’estat, Menorca romangué fidel al govern de la República, i no fou fins al febrer de 1939 que passà a ser controlada per l’exèrcit colpista, en el que significà un dels darrers episodis del conflicte armat.  
Talaia del cap d'Artrutx o de sa Marjal
 
Torre de defensa construïda pels espanyols durant el segle XVII, de forma cilíndrica amb una base lleugerament inclinada. Edificada amb pedra i morter, i amb arrebossat de calç i arena, actualment està mig enterrada en la runa de les construccions adossades. Vora la talaia es veu un antic cos de guàrdia, un aljub i un parell de cisternes per recollir aigua. També hi ha cases i estables, que són de construcció moderna, possiblement de principis del segle XX.
 
Que em trobare en aquest tram...
Cala en Bosch
 
Cala en Bosch és una platja d’aigües tranquil·les i arena blanca i fina, tancada entre petits penya-segats i envoltada d’un dels principals nuclis turístics de Menorca. Al costat de la platja hi trobem un petit port esportiu amb un canal d’entrada, que compta amb una àmplia oferta d’oci i restauració.
Platja de Son Xoriguer
 
Son Xoriguer és una platja formada per zones d’arena blanca i fina i parts rocoses, i està envoltada per una urbanització de xalets de poca alçada. Aquesta platja marca el final de la zona urbanitzada de Ciutadella, i l’inici d’un tram de costa poc edificat i ple de platges verges.
Son Saura del sud
 
Les platges de Son Saura del sud són un conjunt de dues platges verges, separades per una petita punta rocosa, que conformen l’arenal més ampli de la costa sud de Ciutadella. La primera, la platja des Banyul, està precedida per un pinar amb una zona de pícnic, i la segona, la platja de Bellavista, compta amb un sistema dunar i una zona humida a la part posterior.
Es Talaier
 
Es Talaier és una petita platja verge i paradisíaca, situada a uns 20 minuts caminant des de la platja de Son Saura. Està envoltada de petites formacions rocoses i les seves aigües són cristal·lines i de gran puresa. El seu nom deriva de la talaia d’Artrutx, una antiga torre de vigilància propera a la cala.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es