Tram 13:

Cala en Turqueta - Cala Galdana



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
6,38 km
172 m
143 m
52 m
6 m


Seguretat Dificultat
 
La part central del migjorn de Menorca presenta com elements característics els barrancs, que tallen verticalment aquesta part de l’illa de Menorca, els quals van augmentant en profunditat i amplada a mesura que transcorren de nord a sud.

Durant aquesta etapa transitarem per una zona de canviants paisatges naturals. A través d’aquest mosaic paisatgístic tindrem l'oportunitat de descobrir un canvi radical en la vegetació: passarem dels ambients secs, als ombrívols i humits que es donen a l’interior dels barrancs resguardats també del vent.

Destaquen en aquest sentit els barrancs de cala en Turqueta, Macarella i Algendar, on a més de la vegetació aquàtica associada als torrents, es localitzen magnífics alzinars.

Entre les cales on es formen zones humides just al darrere de la platja, destaquen les de Macarella i Cala Galdana. A la darrera hi desemboca un dels barrancs més importants de l’illa, el barranc d'Algendar.
 
Descobreix el medi natural
Pins blancs
 
Els pins blancs (Pinus halepensis) són una espècie oportunista que no arriba a formar veritables boscos. S’estenen amb facilitat a causa de la seva ràpida capacitat de creixement i també poden aprofitar qualsevol clariana que deixin els ullastres o les alzines. Són habituals a les platges del sud de l’illa, on el sòl és massa arenós i inestable per a l’assentament d’alzines i ullastres. L’abundància de pinars té unes causes antròpiques per desforestació d’alzinars i abandonament de terres de conreu.
La tortuga mediterrània
 
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és una espècie introduïda que pertany a la família dels testudínids. És molt comuna en gairebé tota la superfície insular. És particularment abundant en els barrancs del sud, on troba el seu hàbitat òptim, amb una densa cobertura vegetal, abundància d’aliment i refugis segurs contra els seus depredadors.
Posidònia
 
La posidònia és una planta superior marina endèmica de la Mediterrània. Com tota planta superior, cada any canvia les fulles i una part d’aquestes fulles mortes són dipositades a les platges en forma de bermes. Aquestes deposicions formen unes capes superposades de matèria orgànica, sediment i aigua i exerceixen una important tasca de protecció de la costa davant dels processos erosius. La posidònia és, a més, un bioindicador de la qualitat de les aigües.
 
 
 
 
 
 
 
Cala en Turqueta - Cala Galdana
 
La part central del migjorn de Menorca presenta com elements característics els barrancs, que tallen verticalment aquesta part de l’illa de Menorca, els quals van augmentant en profunditat i amplada a mesura que transcorren de nord a sud. Durant aquesta etapa transitarem per una zona de canviants paisatges naturals.
Cala en Turqueta
 
Cala en Turqueta és una platja verge d’arena blanca i aigües transparents i, com el seu nom indica, d’un intens color de turquesa. Està envoltada de petits penya-segats i de pinars que arriben fins a l’arena, formant un conjunt paradisíac i de gran bellesa, digne d’una postal.
Macarella i Macarelleta
 
Les cales de Macarella i Macarelleta són, probablement, les dues platges més fotografiades i admirades de Menorca. Es tracta de dues platges verges d’aigües transparents i arena blanca, envoltades de petits penya-segats plens de pins que s’aboquen al mar, i que conformen un indret idíl·lic que no ens deixa indiferents.
Cala Galdana
 
Cala Galdana és un gran arenal envoltat de pins, en forma de petxina i protegit per grans penya-segats. La seva bellesa incomparable i les seves aigües cristal·lines, l’han convertit en una de les platges més populars de Menorca, especialment entre el turisme familiar. Al seu voltant hi han proliferat dues urbanitzacions amb tot tipus de serveis.
Pins blancs
 
Els pins blancs (Pinus halepensis) són una espècie oportunista que no arriba a formar veritables boscos. S’estenen amb facilitat a causa de la seva ràpida capacitat de creixement i també poden aprofitar qualsevol clariana que deixin els ullastres o les alzines. Són habituals a les platges del sud de l’illa, on el sòl és massa arenós i inestable per a l’assentament d’alzines i ullastres. L’abundància de pinars té unes causes antròpiques per desforestació d’alzinars i abandonament de terres de conreu.
La tortuga mediterrània
 
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és una espècie introduïda que pertany a la família dels testudínids. És molt comuna en gairebé tota la superfície insular. És particularment abundant en els barrancs del sud, on troba el seu hàbitat òptim, amb una densa cobertura vegetal, abundància d’aliment i refugis segurs contra els seus depredadors.
Posidònia
 
La posidònia és una planta superior marina endèmica de la Mediterrània. Com tota planta superior, cada any canvia les fulles i una part d’aquestes fulles mortes són dipositades a les platges en forma de bermes. Aquestes deposicions formen unes capes superposades de matèria orgànica, sediment i aigua i exerceixen una important tasca de protecció de la costa davant dels processos erosius. La posidònia és, a més, un bioindicador de la qualitat de les aigües.
La sínia de cala en Turqueta
 
D'aquesta antiga sínia es conserva el pou i l'espai circular on rodava l’animal que la feia girar per poar. També es conserven els pilons d'obra de marès, que donaven suport a la roda, i els engranatges de ferro. Aquest tipus d’elements, són una bona mostra del patrimoni etnològic de l’illa, i ens recorden la importància de gestionar de manera sostenible un bé escàs com l’aigua.
Necròpolis de Macarella
 
A cala Macarella hi trobem un grup de coves artificials utilitzades com a necròpolis en l’època talaiòtica. Aquest tipus de pràctiques funeràries eren molt comuns a la Menorca prehistòrica, i al llarg del territori en podem trobar nombrosos exemples, entre els quals destaquen les necròpolis de cala Morell i la de Calescoves.
Es Bèrecs
 
Entre Macarella i cala Galdana hi ha les restes d’unes antigues casernes angleses, construïdes a mitjan segle XVIII com a destacament militar de vigilància costanera. Tenien tres pavellons i donaven cabuda a 90 homes, i també foren utilitzades per una guarnició espanyola. La fragata anglesa Imperieuse les va destruir l'abril de 1808. De la corrupció de la paraula anglesa barracks (barraques), n’ha derivat el topònim actual d’aquest indret, es Bèrecs.
Necròpolis de cala Galdana
 
Es tracta d’una necròpolis de coves artificials molt transformades pel seu ús com a habitatge de pescadors o estiuejants. Se'n conserva una en bon estat, de planta circular, el portal amb un rebaix i canalitzacions picades sobre la façana. Prop d'aquesta cova també hi ha una "capada de moro", una petita cavitat d'època talaiòtica amb la seva funció encara per determinar.
La historia de Menorca al tram
La sínia de cala en Turqueta
 
D'aquesta antiga sínia es conserva el pou i l'espai circular on rodava l’animal que la feia girar per poar. També es conserven els pilons d'obra de marès, que donaven suport a la roda, i els engranatges de ferro. Aquest tipus d’elements, són una bona mostra del patrimoni etnològic de l’illa, i ens recorden la importància de gestionar de manera sostenible un bé escàs com l’aigua.
Necròpolis de Macarella
 
A cala Macarella hi trobem un grup de coves artificials utilitzades com a necròpolis en l’època talaiòtica. Aquest tipus de pràctiques funeràries eren molt comuns a la Menorca prehistòrica, i al llarg del territori en podem trobar nombrosos exemples, entre els quals destaquen les necròpolis de cala Morell i la de Calescoves.
Es Bèrecs
 
Entre Macarella i cala Galdana hi ha les restes d’unes antigues casernes angleses, construïdes a mitjan segle XVIII com a destacament militar de vigilància costanera. Tenien tres pavellons i donaven cabuda a 90 homes, i també foren utilitzades per una guarnició espanyola. La fragata anglesa Imperieuse les va destruir l'abril de 1808. De la corrupció de la paraula anglesa barracks (barraques), n’ha derivat el topònim actual d’aquest indret, es Bèrecs.
Necròpolis de cala Galdana
 
Es tracta d’una necròpolis de coves artificials molt transformades pel seu ús com a habitatge de pescadors o estiuejants. Se'n conserva una en bon estat, de planta circular, el portal amb un rebaix i canalitzacions picades sobre la façana. Prop d'aquesta cova també hi ha una "capada de moro", una petita cavitat d'època talaiòtica amb la seva funció encara per determinar.
 
Que em trobare en aquest tram...
Cala en Turqueta
 
Cala en Turqueta és una platja verge d’arena blanca i aigües transparents i, com el seu nom indica, d’un intens color de turquesa. Està envoltada de petits penya-segats i de pinars que arriben fins a l’arena, formant un conjunt paradisíac i de gran bellesa, digne d’una postal.
Macarella i Macarelleta
 
Les cales de Macarella i Macarelleta són, probablement, les dues platges més fotografiades i admirades de Menorca. Es tracta de dues platges verges d’aigües transparents i arena blanca, envoltades de petits penya-segats plens de pins que s’aboquen al mar, i que conformen un indret idíl·lic que no ens deixa indiferents.
Cala Galdana
 
Cala Galdana és un gran arenal envoltat de pins, en forma de petxina i protegit per grans penya-segats. La seva bellesa incomparable i les seves aigües cristal·lines, l’han convertit en una de les platges més populars de Menorca, especialment entre el turisme familiar. Al seu voltant hi han proliferat dues urbanitzacions amb tot tipus de serveis.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es