Tram 14:

Cala Galdana - Sant Tomás



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
10,4 km
216 m
263 m
79 m
2 m


Seguretat Dificultat
 
Aquest tram podria anomenar-se perfectament la “Ruta dels Barrancs”, ja que al llarg del seu recorregut trobarem els més significatius de l'illa. Aquestes formacions geològiques, tan característiques de Menorca, atorguen una gran espectacularitat a la ruta.

Al llarg de tot el camí ens trobarem una flora molt rica i extensa, sobretot pel que fa a endemismes. A més, la diversitat s'estén a la fauna, tindrem l'oportunitat d'observar gran varietat d'aus rapinyaires i aquàtiques.

Podrem apreciar, durant qualsevol època de l'any, com l’aigua corre pels torrents dels barrancs més importants de l’illa, el d'Algendar, Trebalúger i Albranca. Aquest fet provoca l'aparició de vegetació aquàtica i zones humides. La vegetació dunar apareixerà per contra, quan visitem les cales d’aquests barrancs, destacant especialment cala Mitjana, Trebalúger o Binigaus.

A poca distància d'aquest tram es troba el barranc de Binigaus, que dóna cabuda a tres de les quatre coves més importants que hi ha a Menorca. En destaca la cova des Coloms, anomenada també la Catedral, per les seves considerables dimensiones. A la part alta del barranc trobarem una sala hipòstila talaiòtica de gran interès, anomenada “es Galliner de Madona”, aixecada al voltant del 1500 aC.
 
Descobreix el medi natural
El cor verd de Menorca
 
El barranc més important de l'illa és el barranc d'Algendar, que neix al puig de Santa Magdalena, prop de Ferreries, i desemboca a la platja de cala Galdana. En total, quasi 10 quilòmetres de longitud, la meitat de la distància màxima que separa el nord i el sud de l’illa. El barranc va ser excavat pel torrent que corre pel seu fons i que drena una extensa conca. Menció especial mereix el Pas d’en Revull, un paratges que podem trobar al mateix barranc.
Confluència de barrancs
 
La plataforma meridional de l’illa està solcada per nombrosos i profunds barrancs. El d’Algendar és el major en extensió, però n’hi ha d’altres igualment sorprenents tant des del punt de vista paisatgístic com de la riquesa natural que alberguen. Són els de Trebalúger i sa Cova i els de Binigaus i Torrevella.
 
 
 
 
 
 
 
Cala Galdana - Sant Tomás
 
Aquest tram podria anomenar-se perfectament la “Ruta dels Barrancs”, ja que al llarg del seu recorregut trobarem els més significatius de l'illa. Aquestes formacions geològiques, tan característiques de Menorca, atorguen una gran espectacularitat a la ruta. Al llarg de tot el camí ens trobarem una flora molt rica i extensa, sobretot pel que fa a endemismes. A més, la diversitat s'estén a la fauna, tindrem l'oportunitat d'observar gran varietat d'aus rapinyaires i aquàtiques.
Cala Mitjana
 
Cala Mitjana és una de les platges verges més famoses de Menorca. D’arena blanca i fina, i envoltada de boscos de gran valor ecològic i etnològic, les seves aigües transparents ens conviden a gaudir d’aquest prodigiós entorn natural. A la dreta, entre els penya-segats de roca calcària, trobem la cala Mitjaneta, una petita cala de dimensions canviants.
Binigaus
 
D’aigües color de turquesa i arena blanca, Binigaus és la platja verge més extensa del sud de Menorca. Es troba just en el punt on els penya-segats deixen pas a un litoral més pla, conformat per sistemes dunars i camps de cultiu. Des d’aquí, deixant el Camí de Cavalls, podem arribar a la Cova des Coloms, una impressionant gruta natural de 110 metres de llarg i 24 metres d'alçària.
Trebalúger, Fustam i Escorxada
 
Entre Cala Mitjana i Binigaus, el Camí de Cavalls s’allunya de la costa, per endinsar-se en una zona boscosa i plena de barrancs. Una altra opció és seguir per un sender del litoral, que ens portarà fins a les cales de Trebalúger, Fustam i Escorxada, tres platges verges de bellesa excepcional.
El cor verd de Menorca
 
El barranc més important de l'illa és el barranc d'Algendar, que neix al puig de Santa Magdalena, prop de Ferreries, i desemboca a la platja de cala Galdana. En total, quasi 10 quilòmetres de longitud, la meitat de la distància màxima que separa el nord i el sud de l’illa. El barranc va ser excavat pel torrent que corre pel seu fons i que drena una extensa conca. Menció especial mereix el Pas d’en Revull, un paratges que podem trobar al mateix barranc.
Confluència de barrancs
 
La plataforma meridional de l’illa està solcada per nombrosos i profunds barrancs. El d’Algendar és el major en extensió, però n’hi ha d’altres igualment sorprenents tant des del punt de vista paisatgístic com de la riquesa natural que alberguen. Són els de Trebalúger i sa Cova i els de Binigaus i Torrevella.
Forn de calç de cala Mitjana
 
En el bosc proper a cala Mitjana trobem un conjunt de forns de calç de diferents mides, dels quals se’n conserva en bon estat el forat excavat a la roca, conegut amb el nom de l'olla, i que era el lloc usat per a la cocció de la pedra convertida en calç. L’entorn de cala Mitjana és un indret de gran valor etnològic, ja que les restes de construccions que es conserven ens permeten descobrir les antigues activitats i formes de vida de l’illa.
Pedrera de cala Mitjana
 
La pedrera de cala Mitjana és una antiga pedrera de marès, actualment abandonada, que es troba a uns cent metres de la platja, vora el camí de terra que hi mena. Té forma cúbica, amb una fondària de devers uns vint metres. Actualment els pins han començat a créixer al seu interior.
L’herència musulmana des Migjorn Gran
 
L’herència musulmana encara perviu en els topònims d’aquesta zona, que ens recorden els diferents noms de les tribus àrabs que s’hi van establir a partir de l’any 903. Per exemple, el grup tribal de Trebalúger ens indica que prové del nom àrab de Trípoli, actual capital de Líbia; Binigaus, és el malnom d'un altre grup tribal; i Binicodrell és el nom d'un grup tribal de la zona d'Alger, que primer es van establir a Dènia (Alacant), i després passaren a Eivissa, per finalment repoblar aquesta zona des Migjorn Gran.
De Binicodrellet as Migjorn Gran
 
El poble des Migjorn Gran es formà durant la segona dominació britànica, a mitjan segle XVIII, quan sorgiren tot un seguit de cases, construïdes per jornalers a partir de terrenys venuts del lloc de Binicodrellet. Davant la necessitat d'un ajut espiritual per al naixent nucli urbà, l'any 1745 es construí l'església de Sant Cristòfol. El nou poble formava part del municipi des Mercadal, del qual s'independitzà l'any 1989.
La historia de Menorca al tram
Forn de calç de cala Mitjana
 
En el bosc proper a cala Mitjana trobem un conjunt de forns de calç de diferents mides, dels quals se’n conserva en bon estat el forat excavat a la roca, conegut amb el nom de l'olla, i que era el lloc usat per a la cocció de la pedra convertida en calç. L’entorn de cala Mitjana és un indret de gran valor etnològic, ja que les restes de construccions que es conserven ens permeten descobrir les antigues activitats i formes de vida de l’illa.
Pedrera de cala Mitjana
 
La pedrera de cala Mitjana és una antiga pedrera de marès, actualment abandonada, que es troba a uns cent metres de la platja, vora el camí de terra que hi mena. Té forma cúbica, amb una fondària de devers uns vint metres. Actualment els pins han començat a créixer al seu interior.
L’herència musulmana des Migjorn Gran
 
L’herència musulmana encara perviu en els topònims d’aquesta zona, que ens recorden els diferents noms de les tribus àrabs que s’hi van establir a partir de l’any 903. Per exemple, el grup tribal de Trebalúger ens indica que prové del nom àrab de Trípoli, actual capital de Líbia; Binigaus, és el malnom d'un altre grup tribal; i Binicodrell és el nom d'un grup tribal de la zona d'Alger, que primer es van establir a Dènia (Alacant), i després passaren a Eivissa, per finalment repoblar aquesta zona des Migjorn Gran.
De Binicodrellet as Migjorn Gran
 
El poble des Migjorn Gran es formà durant la segona dominació britànica, a mitjan segle XVIII, quan sorgiren tot un seguit de cases, construïdes per jornalers a partir de terrenys venuts del lloc de Binicodrellet. Davant la necessitat d'un ajut espiritual per al naixent nucli urbà, l'any 1745 es construí l'església de Sant Cristòfol. El nou poble formava part del municipi des Mercadal, del qual s'independitzà l'any 1989.
 
Que em trobare en aquest tram...
Cala Mitjana
 
Cala Mitjana és una de les platges verges més famoses de Menorca. D’arena blanca i fina, i envoltada de boscos de gran valor ecològic i etnològic, les seves aigües transparents ens conviden a gaudir d’aquest prodigiós entorn natural. A la dreta, entre els penya-segats de roca calcària, trobem la cala Mitjaneta, una petita cala de dimensions canviants.
Binigaus
 
D’aigües color de turquesa i arena blanca, Binigaus és la platja verge més extensa del sud de Menorca. Es troba just en el punt on els penya-segats deixen pas a un litoral més pla, conformat per sistemes dunars i camps de cultiu. Des d’aquí, deixant el Camí de Cavalls, podem arribar a la Cova des Coloms, una impressionant gruta natural de 110 metres de llarg i 24 metres d'alçària.
Trebalúger, Fustam i Escorxada
 
Entre Cala Mitjana i Binigaus, el Camí de Cavalls s’allunya de la costa, per endinsar-se en una zona boscosa i plena de barrancs. Una altra opció és seguir per un sender del litoral, que ens portarà fins a les cales de Trebalúger, Fustam i Escorxada, tres platges verges de bellesa excepcional.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es