Tram 16:

Son Bou - Cala en Porter



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
7,92 km
170 m
172 m
81 m
8 m


Seguretat Dificultat
 
Aquest tram ens ofereix l'oportunitat de conèixer la diversitat de la costa sud de l'illa. El recorregut ve marcat pel trànsit entre dues zones importants: la dels barrancs de sa Vall i des Bec a ponent, i la del barranc de Cala en Porter a llevant.
Aquest canvi paisatgístic ens ofereix una àmplia visió de la biodiversitat que podem trobar en aquests tipus d'ecosistemes. Un dels més importants és el del prat de Son Bou, associat a una extensa zona humida.

Obtindrem un nou punt de vista en arribar a la part del camí que passa pel fons del barranc de Cala en Porter, podrem adonar-nos de com l’home aprofita, com ve fent des de temps immemorials, el resguard que li ofereixen les parets del barranc per treure el màxim profit agrícola d’aquestes zones. Durant el trajecte també podrem admirar les parets verticals dels barrancs, on les plantes i els ocells competeixen per trobar la millor escletxa per arrelar o fer-hi el niu.

A poca distància d'aquesta ruta, a uns 2 km, podem traslladarnos uns milers d’anys enrere visitant el poblat talaiòtic més gran de l'illa: Torre d’en Galmés.
 
Descobreix el medi natural
Barranc de Llucalari
 
Passada la platja de son Bou, el Camí de Cavalls ens duu fins a la petita cala de Llucalari, en la qual desemboca el barranc del mateix nom. De similars característiques que els altres barrancs de la zona sud, aquest està solcat per una escorrentia, formant un paisatge de contrast i ric en flora i fauna.
Hortals àrabs
 
El barranc de Cala en Porter és, després del d’Algendar, el més llarg de Menorca. També és un dels que més pressió humana ha sofert des de temps antics, com ho testimoniegen els hortals situats a la llera del barranc i a les terrasses.
Arbres singulars
 
La Mata de Turrubench Nou i els pacaners de l’Hort Squella, ambdós al barranc de cala en Porter, estan catalogats com a arbres singulars. La mata, de sis metres d’alçària, està localitzada al torrent del barranc, dins la ruta del Camí de Cavalls.
 
 
 
 
 
 
 
Son Bou - Cala en Porter
 
Aquest tram ens ofereix l'oportunitat de conèixer la diversitat de la costa sud de l'illa. El recorregut ve marcat pel trànsit entre dues zones importants: la dels barrancs de sa Vall i des Bec a ponent, i la del barranc de Cala en Porter a llevant. Aquest canvi paisatgístic ens ofereix una àmplia visió de la biodiversitat que podem trobar en aquests tipus d'ecosistemes. Un dels més importants és el del prat de Son Bou, associat a una extensa zona humida.
Penyes d’Alaior
 
Amb els seus 80 metres d’alçària, les penyes d’Alaior són els penya-segats més alts de la costa sud de Menorca. Des de dalt dels espadats podem contemplar diverses coves arran de mar, a les quals només es pot accedir amb embarcació.
Cala Llucalari
 
Cala Llucalari és una cala de petites dimensions, situada en el punt on conflueixen una entrada de mar i el barranc de Llucalari. La platja és de grava i arena, i molt pedregosa, i està envoltada de penya-segats d’escassa vegetació. El conjunt ofereix un aire salvatge i solitari.
Barranc de Cala en Porter
 
Amb dotze quilòmetres de llargària, el barranc de Cala en Porter és el més extens dels barrancs del sud de l’illa. La presència constant d’aigua i la protecció que ofereixen les parets del barranc, han fet que des de temps immemorials hi proliferés el cultiu d’arbres fruiters, activitat que, encara avui dia, en determina el paisatge.
Barranc de Llucalari
 
Passada la platja de son Bou, el Camí de Cavalls ens duu fins a la petita cala de Llucalari, en la qual desemboca el barranc del mateix nom. De similars característiques que els altres barrancs de la zona sud, aquest està solcat per una escorrentia, formant un paisatge de contrast i ric en flora i fauna.
Hortals àrabs
 
El barranc de Cala en Porter és, després del d’Algendar, el més llarg de Menorca. També és un dels que més pressió humana ha sofert des de temps antics, com ho testimoniegen els hortals situats a la llera del barranc i a les terrasses.
Arbres singulars
 
La Mata de Turrubench Nou i els pacaners de l’Hort Squella, ambdós al barranc de cala en Porter, estan catalogats com a arbres singulars. La mata, de sis metres d’alçària, està localitzada al torrent del barranc, dins la ruta del Camí de Cavalls.
Les primeres restes d'enterrament a Menorca
 
El jaciment arqueològic de ses Roques Llises és un dels exemples paradigmàtics de sepulcre megalític o lloc d'enterrament de l'època pretalaiòtica a Menorca. Just a la tanca del costat, es pot visitar el jaciment arqueològic de na Comerma de sa Garita, una resta arqueològica molt espectacular, encara sense excavar i de la qual es desconeix el seu ús.
Poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés
 
El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés és el més extens de Menorca, i un dels més grans de les Balears. Situat dalt d’un turó, des del qual es pot controlar bona part de la costa sud, destaca per la gran diversitat de construccions que s’hi conserven, que inclouen tres talaiots. La seva monumentalitat fa pensar que exercia certa preeminència sobre la resta de poblats de l'illa.
Talaia de Bini-segarra
 
Prop del lloc de sa Torre Nova, trobem la talaia de Bini-segarra, construïda al segle XVI. En aquella època, els pobles de l'interior de l'illa no fortificats, com Alaior, corrien el perill d'atacs pirates. Per açò, a Alaior es reforçà la torre del campanar de Santa Eulàlia, es formaren companyies d’homes armats per a la defensa del municipi i es construïren talaies de vigilància com aquesta.
La Menorca musulmana, una nova civilització
 
Des del 903 fins al 1287, Menorca estigué sota domini musulmà. Amb la conquesta, s’establiren a l’illa pagesos berbers del nord d'Àfrica, que s’instal·laren en alqueries i rafals situats per tota l’illa. Treballaven la terra, conreaven en els barrancs i dominaven la cultura de l'ús i aprofitament de l'aigua. De la seva civilització ens queden els sistemes de regadiu, i béns etnològics com sínies, canals, síquies i aljubs, així com nombrosos topònims.
La historia de Menorca al tram
Les primeres restes d'enterrament a Menorca
 
El jaciment arqueològic de ses Roques Llises és un dels exemples paradigmàtics de sepulcre megalític o lloc d'enterrament de l'època pretalaiòtica a Menorca. Just a la tanca del costat, es pot visitar el jaciment arqueològic de na Comerma de sa Garita, una resta arqueològica molt espectacular, encara sense excavar i de la qual es desconeix el seu ús.
Poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés
 
El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés és el més extens de Menorca, i un dels més grans de les Balears. Situat dalt d’un turó, des del qual es pot controlar bona part de la costa sud, destaca per la gran diversitat de construccions que s’hi conserven, que inclouen tres talaiots. La seva monumentalitat fa pensar que exercia certa preeminència sobre la resta de poblats de l'illa.
Talaia de Bini-segarra
 
Prop del lloc de sa Torre Nova, trobem la talaia de Bini-segarra, construïda al segle XVI. En aquella època, els pobles de l'interior de l'illa no fortificats, com Alaior, corrien el perill d'atacs pirates. Per açò, a Alaior es reforçà la torre del campanar de Santa Eulàlia, es formaren companyies d’homes armats per a la defensa del municipi i es construïren talaies de vigilància com aquesta.
La Menorca musulmana, una nova civilització
 
Des del 903 fins al 1287, Menorca estigué sota domini musulmà. Amb la conquesta, s’establiren a l’illa pagesos berbers del nord d'Àfrica, que s’instal·laren en alqueries i rafals situats per tota l’illa. Treballaven la terra, conreaven en els barrancs i dominaven la cultura de l'ús i aprofitament de l'aigua. De la seva civilització ens queden els sistemes de regadiu, i béns etnològics com sínies, canals, síquies i aljubs, així com nombrosos topònims.
 
Que em trobare en aquest tram...
Penyes d’Alaior
 
Amb els seus 80 metres d’alçària, les penyes d’Alaior són els penya-segats més alts de la costa sud de Menorca. Des de dalt dels espadats podem contemplar diverses coves arran de mar, a les quals només es pot accedir amb embarcació.
Cala Llucalari
 
Cala Llucalari és una cala de petites dimensions, situada en el punt on conflueixen una entrada de mar i el barranc de Llucalari. La platja és de grava i arena, i molt pedregosa, i està envoltada de penya-segats d’escassa vegetació. El conjunt ofereix un aire salvatge i solitari.
Barranc de Cala en Porter
 
Amb dotze quilòmetres de llargària, el barranc de Cala en Porter és el més extens dels barrancs del sud de l’illa. La presència constant d’aigua i la protecció que ofereixen les parets del barranc, han fet que des de temps immemorials hi proliferés el cultiu d’arbres fruiters, activitat que, encara avui dia, en determina el paisatge.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es