Tram 18:

Binissafúller - Punta Prima



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
8,06 km
96 m
103 m
17 m
0 m


Seguretat Dificultat
 
Ens trobem al davant d’un tram pla de baixa dificultat que travessa les urbanitzacions orientals del migjorn de l’illa.

L’etapa comença a la urbanització de Binissafúller i continua per un viarany costaner que uneix el poblats de Binibèquer, Biniancolla i Son Ganxo. És recomanable fer una aturada a Binibèquer Vell, pintoresc i conegut nucli turístic. Els seus carrers estrets i les seves cases emblanquinades conformen un laberint d’un gran encant.

Un cop es deixa Binibèquer Nou, el Camí de Cavalls continua el seu recorregut vora la mar, podrem divisar fàcilment l'Illa de l'Aire pel seu far. En dies de calma, les aigües del voltant d’aquest illa, formen un mosaic de colors blancs i blaus difícil d’oblidar.
 
Descobreix el medi natural
Escull d’en Caragol
 
Entre Biniancolla i Binibèquer, a uns tres-cents metres de la costa, hi trobem l’escull d’en Caragol, un perill per als navegants desprevinguts, i culpable, en el passat, de nombrosos naufragis i ensurts. Avui dia, la seva posició està degudament senyalitzada per una balisa, que ens indica la seva situació, tant de dia com de nit.
Sargantana negra
 
L’Illa de l’Aire acull la sargantana negra (Podarcis lilfordi lilfordi), una subespècie de sargantana balear de color negre metal·litzat i força grandària, que només viu en aquest paratge. Les diferents varietats d'aquesta espècie endèmica gimnèsica de sargantana balear, han evolucionat de manera diferent a cada illot, i han constituït fins a vuit subespècies úniques i diferents. A més, en alguns illots manté interaccions ecològiques úniques i sorprenents amb el fonoll marí (Crithmum maritimum) i la rapa mosquera (Dracunculus muscivorus).
El paradís de l’snorkelling
 
En aquest tram, el Camí de Cavalls passa pel costat del caló Fondo, també conegut com ses Olles, un roquerar semicircular de baixa alçada, especialment propici per a la pràctica del busseig, a causa de la riquesa dels seus fons marins. A pocs metres de la costa, podrem observar variades, oblades, morets, molls i una gran diversitat de peixos.
 
 
 
 
 
 
 
Binissafúller - Punta Prima
 
Ens trobem al davant d’un tram pla de baixa dificultat que travessa les urbanitzacions orientals del migjorn de l’illa. L’etapa comença a la urbanització de Binissafúller i continua per un viarany costaner que uneix el poblats de Binibèquer, Biniancolla i Son Ganxo. És recomanable fer una aturada a Binibèquer Vell, pintoresc i conegut nucli turístic. Els seus carrers estrets i les seves cases emblanquinades conformen un laberint d’un gran encant.
Platja de Binissafúller
 
La platja de Binissafúller està situada en un entorn residencial, al final d’una estreta entrada de mar, curulla de petites embarcacions i de casetes d’estiueig. D’aigües tranquil·les i transparents, es tracta d’un indret que convida a la calma i al descans.
Poblat de pescadors de Binibeca Vell
 
El poblat de pescadors de Binibeca Vell és un complex turístic que es caracteritza per la seva arquitectura singular. Creat l’any 1972, els seus carrerons estrets de casetes blanques reprodueixen un poblat de pescadors d’aire típicament mediterrani, i és un dels indrets més visitats de Menorca.
Platja de Binibèquer
 
Tot i que està envoltada per la urbanització de Binibèquer Nou, l’entorn de la platja de Binibèquer s’ha conservat pràcticament verge. D’aigües transparents i arena fina i blanca, la platja compta amb una zona de pins amb taules de pícnic a la part posterior, i disposa de diversos serveis a peu de platja.
Escull d’en Caragol
 
Entre Biniancolla i Binibèquer, a uns tres-cents metres de la costa, hi trobem l’escull d’en Caragol, un perill per als navegants desprevinguts, i culpable, en el passat, de nombrosos naufragis i ensurts. Avui dia, la seva posició està degudament senyalitzada per una balisa, que ens indica la seva situació, tant de dia com de nit.
Sargantana negra
 
L’Illa de l’Aire acull la sargantana negra (Podarcis lilfordi lilfordi), una subespècie de sargantana balear de color negre metal·litzat i força grandària, que només viu en aquest paratge. Les diferents varietats d'aquesta espècie endèmica gimnèsica de sargantana balear, han evolucionat de manera diferent a cada illot, i han constituït fins a vuit subespècies úniques i diferents. A més, en alguns illots manté interaccions ecològiques úniques i sorprenents amb el fonoll marí (Crithmum maritimum) i la rapa mosquera (Dracunculus muscivorus).
El paradís de l’snorkelling
 
En aquest tram, el Camí de Cavalls passa pel costat del caló Fondo, també conegut com ses Olles, un roquerar semicircular de baixa alçada, especialment propici per a la pràctica del busseig, a causa de la riquesa dels seus fons marins. A pocs metres de la costa, podrem observar variades, oblades, morets, molls i una gran diversitat de peixos.
Torre de Son Ganxo
 
Situada davant l'illa de l'Aire, la torre de Son Ganxo va ser construïda entre 1785 i 1787 per l'enginyer militar Ramón Santander. Va ser restaurada l'any 2011, i és una de les torres de defensa de Menorca més ben conservades. Actualment funciona com a casa de colònies, oberta durant tot l'any, i és gestionada pel Consell Insular de Menorca.
Producció de blat i recuperació de la vinya
 
A Torret, on avui hi ha xalets i hotels, abans s'hi conreava el blat, principal cereal a l'illa. Des de final del segle XVII, el camp era en mans dels grans propietaris i les terres eren cultivades en règim de mitgeria. Amb el pas del temps, la importància del blat va anar minvant i va donar pas a la ramaderia bovina. Per la seva banda, la vinya va patir una greu crisi a la segona meitat del segle XIX, arran de la fil·loxera. Sant Lluís era un dels termes municipals de Menorca amb més vinyes, producció que avui dia s’està recuperant.
Els francesos i la fundació de Sant Lluís
 
La dominació francesa de l’illa fou breu (1756-1763), però destaca per la fundació del poble de Sant Lluís, que va ser batejat així en honor al rei Lluís IX de França. El comte de Lannion, governador de Menorca, va ordenar-ne la construcció per tal d’agrupar la població que vivia dispersa en petits llogarrets. El poble va romandre sota l’administració de Maó fins a l’any 1904, quan assolí la seva independència.
La historia de Menorca al tram
Torre de Son Ganxo
 
Situada davant l'illa de l'Aire, la torre de Son Ganxo va ser construïda entre 1785 i 1787 per l'enginyer militar Ramón Santander. Va ser restaurada l'any 2011, i és una de les torres de defensa de Menorca més ben conservades. Actualment funciona com a casa de colònies, oberta durant tot l'any, i és gestionada pel Consell Insular de Menorca.
Producció de blat i recuperació de la vinya
 
A Torret, on avui hi ha xalets i hotels, abans s'hi conreava el blat, principal cereal a l'illa. Des de final del segle XVII, el camp era en mans dels grans propietaris i les terres eren cultivades en règim de mitgeria. Amb el pas del temps, la importància del blat va anar minvant i va donar pas a la ramaderia bovina. Per la seva banda, la vinya va patir una greu crisi a la segona meitat del segle XIX, arran de la fil·loxera. Sant Lluís era un dels termes municipals de Menorca amb més vinyes, producció que avui dia s’està recuperant.
Els francesos i la fundació de Sant Lluís
 
La dominació francesa de l’illa fou breu (1756-1763), però destaca per la fundació del poble de Sant Lluís, que va ser batejat així en honor al rei Lluís IX de França. El comte de Lannion, governador de Menorca, va ordenar-ne la construcció per tal d’agrupar la població que vivia dispersa en petits llogarrets. El poble va romandre sota l’administració de Maó fins a l’any 1904, quan assolí la seva independència.
 
Que em trobare en aquest tram...
Platja de Binissafúller
 
La platja de Binissafúller està situada en un entorn residencial, al final d’una estreta entrada de mar, curulla de petites embarcacions i de casetes d’estiueig. D’aigües tranquil·les i transparents, es tracta d’un indret que convida a la calma i al descans.
Poblat de pescadors de Binibeca Vell
 
El poblat de pescadors de Binibeca Vell és un complex turístic que es caracteritza per la seva arquitectura singular. Creat l’any 1972, els seus carrerons estrets de casetes blanques reprodueixen un poblat de pescadors d’aire típicament mediterrani, i és un dels indrets més visitats de Menorca.
Platja de Binibèquer
 
Tot i que està envoltada per la urbanització de Binibèquer Nou, l’entorn de la platja de Binibèquer s’ha conservat pràcticament verge. D’aigües transparents i arena fina i blanca, la platja compta amb una zona de pins amb taules de pícnic a la part posterior, i disposa de diversos serveis a peu de platja.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es