Tram 20:

Cala de Sant Esteve - Maó



Inundació Risc de caiguda Penyasegat Risc atropellat
Salvament platges Aparcament Aigua no potable Aigua potable Àrea de descans


Tram compartit amb vehicles Tram per camins o urbanització
Dificultat alta Dificultat mitja Dificultat baixa
6 km
88 m
100 m
41 m
3 m


Seguretat Dificultat
 
Començarem aquest tram al fons de la cala de Sant Esteve, superarem un petit desnivell i continuarem el recorregut del Camí de Cavalls per un vial urbà que ens oferirà unes magnífiques vistes del port de Maó i la fortalesa de Mola, erigida a la bocana nord del port. Als voltants de la cala Sant Esteve, a la costa sud de l’entrada al port de Maó, es troba el Fort de Malborough, una fortalesa anglesa construïda a principis del segle XVIII.

Una vegada haurem deixat enrere el castell de Sant Felip i el poble d’es Castell, continuarem el camí fins arribar a Maó, ciutat amb una història mil·lenària que es fa palesa a través dels seus monuments i diferents estils arquitectònics. Finalment, creuarem la ciutat per baixar al port, que amb els seus 5 km de llargària, és considerat el segon port natural més gran d'Europa. L’itinerari acabarà a la colàrsega del port, just al costat dels Vergers de Sant Joan.
 
Descobreix el medi natural
La biodiversitat del port de Maó
 
Amb gairebé cinc quilòmetres de llargada, el port de Maó és un dels ports naturals més grans del món, i és també un espai important des d’un punt de vista ambiental. Però el desenvolupament socioeconòmic del port ha comportat una progressiva pèrdua de la biodiversitat. Se sap, per exemple, que fa unes dècades hi havia praderies de posidònia al seu interior, i avui dia cal sortir fins a la bocana per trobar-ne.
La dualitat geològica de Menorca
 
Des d’un punt de vista geològic, Menorca es divideix en dues grans unitats, separades per una línia recta que va des Maó fins al nord de Ciutadella, trobant-se cadascuna de les ribes del port en una zona diferent. La part sud, o de Migjorn, és una plataforma calcària de relleu pla, i travessada per barrancs. En canvi, la zona nord, o de Tramuntana, és la part més antiga, i es caracteritza per una orografia més accidentada.
Parcs de Maó
 
Com que aquest tram passa pel centre urbà de Maó, podem aprofitar per descobrir la riquesa natural dels parcs de la ciutat. El més important és el parc des Freginal, autèntic pulmó verd de la ciutat, que està situat en el barranc que discorria pels afores de la vila medieval. També cal destacar el parc Rubió i Tudurí, que acull una mostra representativa de la riquesa botànica de l’illa.
 
 
 
 
 
 
 
Cala de Sant Esteve - Maó
 
Començarem aquest tram al fons de la cala de Sant Esteve, superarem un petit desnivell i continuarem el recorregut del Camí de Cavalls per un vial urbà que ens oferirà unes magnífiques vistes del port de Maó i la fortalesa de Mola, erigida a la bocana nord del port. Als voltants de la cala Sant Esteve, a la costa sud de l’entrada al port de Maó, es troba el Fort de Malborough, una fortalesa anglesa construïda a principis del segle XVIII.
Cala Sant Esteve
 
Cala Sant Esteve és un indret on podem sentir el pes de la història, ja que està envoltat d’antigues instal·lacions defensives, com el Fort Marlborough, el castell de Sant Felip o la torre d’en Penjat. Es tracta d’una allargada entrada de mar, plena d’embarcadors i antigues cases de pescadors convertides en lloc d’estiueig.
Es Castell
 
Fundat pels britànics l’any 1771, la història des Castell ha estat determinada per la seva situació estratègica, a l’entrada del port de Maó. És molt recomanable la visita a Calesfonts, un petit port d’ambient mariner, que compta amb nombrosos restaurants i botigues instal·lats en coves naturals, antigament emprades pels pescadors locals.
Maó
 
La ciutat de Maó combina l’encant mediterrani amb l’herència dels anys de domini britànic, al segle XVIII, quan el port de Maó esdevingué un punt de gran valor estratègic per al control de la Mediterrània. Avui dia, el seu ric patrimoni històric i cultural conviu amb la vitalitat pròpia del principal centre administratiu i de serveis de l’illa.
La biodiversitat del port de Maó
 
Amb gairebé cinc quilòmetres de llargada, el port de Maó és un dels ports naturals més grans del món, i és també un espai important des d’un punt de vista ambiental. Però el desenvolupament socioeconòmic del port ha comportat una progressiva pèrdua de la biodiversitat. Se sap, per exemple, que fa unes dècades hi havia praderies de posidònia al seu interior, i avui dia cal sortir fins a la bocana per trobar-ne.
La dualitat geològica de Menorca
 
Des d’un punt de vista geològic, Menorca es divideix en dues grans unitats, separades per una línia recta que va des Maó fins al nord de Ciutadella, trobant-se cadascuna de les ribes del port en una zona diferent. La part sud, o de Migjorn, és una plataforma calcària de relleu pla, i travessada per barrancs. En canvi, la zona nord, o de Tramuntana, és la part més antiga, i es caracteritza per una orografia més accidentada.
Parcs de Maó
 
Com que aquest tram passa pel centre urbà de Maó, podem aprofitar per descobrir la riquesa natural dels parcs de la ciutat. El més important és el parc des Freginal, autèntic pulmó verd de la ciutat, que està situat en el barranc que discorria pels afores de la vila medieval. També cal destacar el parc Rubió i Tudurí, que acull una mostra representativa de la riquesa botànica de l’illa.
L'herència britànica a Menorca
 
Les tres dominacions britàniques (1713-1756, 1763-1782 i 1798-1802) han deixat a l’illa un llegat ampli i singular pel que fa a construccions. Destaca el fort Marlborough, l’hospital de l’illa del Rei, l’aljub des Mercadal, el camí d’en Kane, així com nombroses fortificacions i torres de defensa, sense oblidar la fundació del poble des Castell.
El saqueig de Maó
 
El segle XVI fou una de les èpoques més tràgiques de la història de Menorca, a causa de les incessants ràtzies de pirates turcs i berbers. L’any 1535, Barba-rossa va saquejar Maó, devastant la ciutat i emportant-se uns vuit-cents captius. L'any 1554, per protegir l'entrada al port i prevenir futurs atacs, s'inicià la construcció del castell de Sant Felip, dissenyat per l'enginyer italià Joan Baptista Calvi.
La fundació des Castell
 
El poble des Castell es funda per ordre del governador anglès John Moystin, l’any 1771, quan sol·licita a l’enginyer militar Patrick Mckellar que dissenyi un raval nou, situat entre Calesfonts i cala Corb, per traslladar-hi els civils que vivien vora el castell de Sant Felip, i que en dificultaven la defensa. El resultat fou un poble nou amb una disposició de carrers i cases en quadrícula.
La industrialització a Menorca
 
A mitjan segle XIX, Menorca va iniciar la seva industrialització, amb el desenvolupament de la manufactura del calçat a Ciutadella, Alaior i Maó. L'any 1854 es va crear la Societat del Vapor Maonès i es va establir la primera línia regular amb Barcelona. L’any 1856, es va posar en marxa, a cala Figuera, la Industrial Mahonesa, una de les fàbriques de teixits de cotó més importants de l'època a Espanya.
El gin, la beguda més popular a Menorca
 
La beguda típica de les festes populars de Menorca és la ginebra menorquina, el popular gin, un destil·lat d'alcohol que la llegenda conta que es comença a fabricar a l'illa en temps dels anglesos, tot i que fins ara no s'ha pogut provar. El gin, a diferència de la ginebra anglesa, que es fabrica amb alcohol d'ordi, es fa amb alcohol de vi aromatitzat amb baies de ginebró, una planta que es du de fora de l'illa. El port de Maó, acull la destil·leria del Gin Xoriguer, la principal ginebra de l’illa.
El Consell Insular de Menorca, l'autogovern de l'illa
 
El final de la dictadura i l’arribada de la democràcia a Espanya va comportar el desenvolupament de les institucions autonòmiques i insulars d'autogovern. L’any 1979, es constituí el Consell Insular de Menorca en règim preautonòmic, i quatre anys més tard, l'any 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca començà a exercir de manera efectiva el govern, l'administració i la representació de l'illa de Menorca.
La historia de Menorca al tram
L'herència britànica a Menorca
 
Les tres dominacions britàniques (1713-1756, 1763-1782 i 1798-1802) han deixat a l’illa un llegat ampli i singular pel que fa a construccions. Destaca el fort Marlborough, l’hospital de l’illa del Rei, l’aljub des Mercadal, el camí d’en Kane, així com nombroses fortificacions i torres de defensa, sense oblidar la fundació del poble des Castell.
El saqueig de Maó
 
El segle XVI fou una de les èpoques més tràgiques de la història de Menorca, a causa de les incessants ràtzies de pirates turcs i berbers. L’any 1535, Barba-rossa va saquejar Maó, devastant la ciutat i emportant-se uns vuit-cents captius. L'any 1554, per protegir l'entrada al port i prevenir futurs atacs, s'inicià la construcció del castell de Sant Felip, dissenyat per l'enginyer italià Joan Baptista Calvi.
La fundació des Castell
 
El poble des Castell es funda per ordre del governador anglès John Moystin, l’any 1771, quan sol·licita a l’enginyer militar Patrick Mckellar que dissenyi un raval nou, situat entre Calesfonts i cala Corb, per traslladar-hi els civils que vivien vora el castell de Sant Felip, i que en dificultaven la defensa. El resultat fou un poble nou amb una disposició de carrers i cases en quadrícula.
La industrialització a Menorca
 
A mitjan segle XIX, Menorca va iniciar la seva industrialització, amb el desenvolupament de la manufactura del calçat a Ciutadella, Alaior i Maó. L'any 1854 es va crear la Societat del Vapor Maonès i es va establir la primera línia regular amb Barcelona. L’any 1856, es va posar en marxa, a cala Figuera, la Industrial Mahonesa, una de les fàbriques de teixits de cotó més importants de l'època a Espanya.
El gin, la beguda més popular a Menorca
 
La beguda típica de les festes populars de Menorca és la ginebra menorquina, el popular gin, un destil·lat d'alcohol que la llegenda conta que es comença a fabricar a l'illa en temps dels anglesos, tot i que fins ara no s'ha pogut provar. El gin, a diferència de la ginebra anglesa, que es fabrica amb alcohol d'ordi, es fa amb alcohol de vi aromatitzat amb baies de ginebró, una planta que es du de fora de l'illa. El port de Maó, acull la destil·leria del Gin Xoriguer, la principal ginebra de l’illa.
El Consell Insular de Menorca, l'autogovern de l'illa
 
El final de la dictadura i l’arribada de la democràcia a Espanya va comportar el desenvolupament de les institucions autonòmiques i insulars d'autogovern. L’any 1979, es constituí el Consell Insular de Menorca en règim preautonòmic, i quatre anys més tard, l'any 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca començà a exercir de manera efectiva el govern, l'administració i la representació de l'illa de Menorca.
 
Que em trobare en aquest tram...
Cala Sant Esteve
 
Cala Sant Esteve és un indret on podem sentir el pes de la història, ja que està envoltat d’antigues instal·lacions defensives, com el Fort Marlborough, el castell de Sant Felip o la torre d’en Penjat. Es tracta d’una allargada entrada de mar, plena d’embarcadors i antigues cases de pescadors convertides en lloc d’estiueig.
Es Castell
 
Fundat pels britànics l’any 1771, la història des Castell ha estat determinada per la seva situació estratègica, a l’entrada del port de Maó. És molt recomanable la visita a Calesfonts, un petit port d’ambient mariner, que compta amb nombrosos restaurants i botigues instal·lats en coves naturals, antigament emprades pels pescadors locals.
Maó
 
La ciutat de Maó combina l’encant mediterrani amb l’herència dels anys de domini britànic, al segle XVIII, quan el port de Maó esdevingué un punt de gran valor estratègic per al control de la Mediterrània. Avui dia, el seu ric patrimoni històric i cultural conviu amb la vitalitat pròpia del principal centre administratiu i de serveis de l’illa.
 
Descarrega’t la ruta

 
#camidecavalls
Seguiu-nos a les xarxes socials.

         
© Consell Insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
+34 902 929 015
info@menorca.es